RAYA I L'ÚLTIM DRAC

La pandèmia i el cinema continuen encara aquella relació estranya que es va iniciar fa més d'un any. Moltes pel·lícules van veure aturades la seva producció o rodatge, i les que podien tirar endavant, es veien amb el dilema de si calia ser estrenades en cinema si aquests estaven tancats o a mig gas.

Disney, que des de fa uns anys s'ha convertit en el gegant més gegants de tots, ha vist com seguir fent-se grans gràcies a la plataforma Disney Plus, i segueixen amb els seus plans, estrenant-ho tot en aquesta plataforma i de tant en tant, alguna cosa en pantalla gran. No seria tampoc notícia si no fos perquè la gran majoria de les pel·lícules o sèries que estan estrenant (aquí entra en joc la franquícia de Marvel) són d'alta o molt alta qualitat (sempre des del meu punt de vista).

Les estrenes cinematogràfiques combinen els cinemes i la secció premium de Disney+. I quan porta uns tres mesos a preu elevat, ja està a la vista de tots els subscriptors normals. I en aquest cas és quan trobem la darrera pel·lícula: Raya i l'últim drac. Aprofitant el nom d'animals fantàstics de la classe i el final de curs, l'hem pogut veure en pantalla mitjana a l'aula.

I què voleu que us digui? Doncs que m'ha agradat. I molt. Un món fantàstic, amb tendències orientals tipus Mulan, on les baralles entre diferents grups de persones provoquen (com no) l'aparició d'uns éssers que ho destrueixen tot i converteixen els humans en pedra. L'altra vegada que van lluitar, els dracs van acabar amb els éssers, però ara diu la llegenda que només en queda un. Raya és l'única que hi creu i el va a buscar. Però aquest cop, no serà el drac qui aconsegueixi res sinó la unió de diferents persones de les cinc tribus qui unides, s'enfrontaran a l'enemic tot intentant buscar la pau entre els poblats.

Les coses com siguin, la part més fluixa és que acaba massa bé, acaba sent sucre del més dolç possible, però si dura una hora i mitja, diguem que fins els últims deu minuts, és divertida, entretinguda, alliçonadora i molt, molt encertada per tots els públics. Els personatges molt ben trobats, les bromes, poques i en el lloc adequat, sense abusar-ne... tot molt mesurat tota l'estona. Per això sorprèn el final massa happy flowers, quan no calia. Sense haver de fer acabar malament cap dels protagonistes, la reaparició final de la gent que no hi era, és totalment innecessària. Els errors dels humans es cometen i hem d'acceptar les conseqüències, no podem pensar que la màgia arreglarà tot el què haguem espatllat. Construïm el futur, però no revivim el què ja ha mort.

Tot i això, la peli és molt bona i divertida, molt recomanable i Disney segueix posant el llistó ben amunt, per si de cas a algun altre estudi se li acut intentar superar-los. Ara mateix, això és impossible.