Xirinacs al Palau

Ahir dilluns va tenir lloc al Palau de la Música Catalana un acte d'homenatge a Lluís Maria Xirinacs.
Va ser un acte prou interessant, recordant la seva figura i el què va representar. Molts dels parlaments no miraven només el passat, sinó que fent referència al present, intentaven endevinar el futur. Aquests parlaments, alguns més encesos que d'altres provocaven els aplaudiments dels assistents a l'acte. Frases com les d'en Josep Guia ("els que són espanyols ho són perquè no poden ser altra cosa") o d'en Toni Albà ("els donarem la independència" referint-se a Espanya) feien també somriure un Palau ple fns la bandera.
Han sortit ja veus crítiques contra l'acte; algunes potser d'encertades, altres no tant; però són veus que demostren el què ja fa temps que sabem. I és que si no ens unim TOTS, la nostra realitat serà cada vegada més crua. I el futur tan esperat, una utopia cada vegada més llunyana.

MITJONS DE TRANSPORT

En aquesta vida et pots moure de moltes maneres... Indiscutiblement la més sana és fer anar els peus; però és clar, caminant no s'arriba a tot arreu (fins a Olesa de Montserrat sí).
- La bici: l'estàtica per casa... BIEEEN! per anar d'excursió... BIEEEN! (tot i que poca estona, perquè si no, ja sabem què li passa al cul). I prou bicis, que per Barcelona n'hi ha massa... Ciclistes al Velòdrom!
- El metro: ohhh, el metro... Ja fa una setmana que arriba fins la muntanya (avui us poso unes quantes fotos més)... i és que se'm cau la baba!!!
- La moto: reconec que quan la súpervespa ens va deixar tirats a mig agost, em van venir unes ganes boges de llençar-la al contenidor (de reciclatge, Mariona, de reciclatge). Però un cop arreglada, s'està aparcada davant de casa esperant temps millors.
- El cotxe: Per ara, amic de conveniència; copilot o passatger.. però, ep! Apunteu-vos la data: dijous 30 d'octubre... faré el primer examen pràctic (ja veurem quants n'hauré de fer...) El profe diu que si no la cago, aprovo. Evident, no?

Cap de setmana

Cap de setmana intens el del 4 i 5 d'octubre.
Dissabte va tenir lloc la posada en escena de l'esperadíssima estació de metro de Roquetes. La vam estrenar sense pensar-nos-ho dues vegades. És molt i molt gran. Apart de la comoditat que ens suposarà a partir d'ara, destaquen els ascensors que baixen (o pugen) 60 metres en pocs segons. Quan arrenca tens aquella sensació a l'estómac tan agradable que recorda una mica Port Aventura...

I diumenge... cap a Tarragona!! Dos anys després, tornàvem al concurs de castells: la colla dels Castellers de la Vila de Gràcia i la colla de la pinya MJ. Com algun altre casteller ja fa referència, caldrà començar a pensar en l'existència de la maledicció de Tarragona, on no hi ha manera de descarregar el 4 de 8 el tinguis bé o malament. Haurem d'esperar dos anys més a veure si la trenquem. Molt bé la colla de la pinya, tant en la seva missió d'ajudar la colla com la de propaganda subliminal de MJ (si no, que li preguntin al encarregat de fer anar la càmera que ens passava per sobre). Ep! Dimarts... primer APM amb possibilitats!

VES-HI

Tant se val si has llegit el llibre com si no...
Tant se val si vas al cinema una vegada cada tres mesos i no tens clar si aquesta s'ho val...
Tant se val que no t'agradin aquest tipus de pel·lícules...
Tant se val si el cinema és car...
Si tens ocasió... ves a veure "El nen amb el pijama de ratlles".