SEMIFINALS

Ja som a semifinals de la copa del titot.
Ja té nassos que anant 3 a 0, haguem patit una mica al final. Però només vull fer un apunt. Veient com ha jugat l'Espanyol, li desitjo un feliç viatge a segona divisió. Perquè només juguen motivats contra nosaltres, mentre que a la lliga fan pena! Així que apa, pericos, que us vagi bé! Un camp ben bonic que tindreu, per jugar a segona contra el Múrcia, Córdoba, Castelló...

El jutge m'espera

Alguns recordareu que el passat novembre un cotxe es va emportar per davant un grup de motos ben aparcades, la meva entre elles...
Posada la denúncia, la meva companyia d'assegurances diu que ni Guàrdia Urbana ni Mossos tenen atestat de l'incident...
La reparació de més de 600 euros és totalment inviable si la companyia no paga. La meva moto me l'estimo molt, però no fins a aquest punt...
Aparcada des de fa dos mesos al carrer, ja li han fotut els dos retrovisors...
I què em va arribar divendres???? Sí, sí, el dia que vaig veure sortir el sol des de Torre Baró...
UNA CITACIÓ JUDICIAL!!!!
Dimecres que ve, he d'anar als jutjats amb el pressupost de la reparació. Espero que no em confonguin amb l'animal que va provocar la destrossa... Sóc una víctima!!! També espero que el jutge no necessiti traductor per entendre'm i que em deixi expressar en la meva llengua. Jo ho penso fer... Espero que no em tanquin per "desacato al tribunal"...

SURT EL SOL A TORRE BARÓ

Veure com surt el sol ha estat sempre un moment bucòlic.
A la platja... a la muntanya...
Però mai m'havia imaginat començar un nou dia TIRAT a l'estació de Renfe de Torre Baró.
Dijous i divendres he anat a Vic, a participar en un curs de llengua amb mestres d'altres escoles. Per anar-hi, agafar el metro fins a Trinitat Nova, enllaçar amb el metro que porta a Torre Baró, i d'allà el tren que surt a les 7'34. De casa fins l'estació... res, 15 minuts com a molt.
Dijous cap problema; però avui, quan em tocava agafar el metro, veig el rétol "PROPER TREN: 10m 57s". Déu meu! Però què diu? Si aquest temps es complia, volia dir arribar a Torre Baró a les 7'32!!! No em podia creure que perdés el tren!
Axí que allà a l'andana, em preparava l'import del bitllet (4'35 euros), moneda per moneda, per tal de no esperar el canvi.
Arriba el metro... fem les dues parades de rigor... només obrir les portes, surto corrent com un boig... arribo al carrer... segueixo corrent... veig com arriba el tren... segueixo corrent... entro a l'estació... paro de córrer... compro el bitllet... torno a córrer... pujo les escales... i... el conductor del tren em saluda tot dient: "Qué mala sueeerte!"
Em quedo allà assegut, respirant descontrolat, amb cara d'imbècil, i amb una ràbia interior que feia por.
Així que, en un banc de l'estació, i durant uns tres quarts d'hora, he pogut veure com naixia un nou dia. Un dia que només començar ja es preveia complicat. Inmers en aquests pensaments, comença a ploure...
CONTINUARÀ...

Ja toca!

Ja toca parlar del Barça!
Des de que ha començat la temporada, encara no n'havia dit res. No fos cas que caigués en l'eufòria... I és que realment podem estar tots ben contents de com van les coses. Qui ho diria quan el Laporta va dir que l'entrenador era el Guardiola. Jo al principi no m'ho creia, i mira-te'l... Récord per aquí, récord per allà...
Això sí, no hem guanyat res de res. La lliga pinta bé, però la copa i, evidentment, la Champions, depenen del dia que tens.
Però ningú ens pot treure la il·lusió de que aquest any podem tornar a aixecar la Copa de les copes.
Per cert, i com a curiositat, fixeu-vos on guanya el Barça les Champions: Londres, París. Aquest any és a Roma (li van les capitals?)