VETLLADA ENTRANYABLE

El passat dissabte es va organitzar un sopar amb ex-alumnes de l'Escola Pia Balmes, concretament de la meva generació, la del 72. Encara no fa un any es va realitzar una trobada molt gran, que fou un èxit. Però malauradament, no hi vaig poder anar, i em vaig quedar amb el cuquet.
De manera que quan es va començar a organitzar aquest sopar, m'hi vaig apuntar de seguida. Un cop arribat el moment, resulta que la convocatòria no havia tingut massa èxit, i ens vam trobar sopant quatre ex-companys, el Francesc, el Yago, l'Estel, i un servidor.
No negaré que al principi tot plegat era una mica estrany, però la veritat és que per a mi es va convertir en una bonica vetllada, entranyable, com dic més amunt. Van ser unes quantes hores xerrant, explicant què havia estat de les nostres vides, comentant coses d'actualitat, i tot plegat amb bona companyia i amb un bon ambient. Curiosament, es va parlar poquíssim dels temps passats a l'escola, suposo que, en part, ells tres ja n'havien parlat a l'anterior sopar. Però en definitiva, va ser una molt bona nit. Per alguna cosa havia de servir el facebook, no?

LA SANG EM BULL

Impactant reportatge del programa "Salvados" d'avui diumenge sobre l'accident del metro de València del 3 de juliol de 2006. 

A mesura que anava sentint les declaracions de la gent que o va viure, ja fos com a familiar d'alguna víctima o bé com a testimoni, notava com tot jo m'anava encenent. I encara més davant del silenci i el menyspreu de la classe política del País Valencià. Quaranta-tres morts i quaranta-set ferits, per un accident que com van explicant, té unes responsabilitats claríssimes per negligència.

Però el pitjor és el què passa després de l'accident: alliçonament als treballadors per a mentir o no dir la veritat, amenaces, coaccions, suborn a les famílies per tal de no obrir procés judicial... és que és molt fort! I és veritat! Perquè la classe política i els mandataris de les grans empreses de l'estat espanyol ja han mostrat moltes vegades com poden arribar a ser de ruïns. Però arribar a aquests extrems... faltar el respecte a 43 morts, enganyar d'aquesta manera... és indignant. Aquesta gent no es mereix perdó de Déu! Com es pot ser tan mala persona? Com es pot insultar d'aquesta manera la memòria de gent innocent? Com es pot seguir enganyant a la ciutadania? Com poden viure aquesta gent sabent el què van fer? Dormen bé? 

Parafrasejant el títol d'un article de l'Iu Forn: "De debò no anirà ningú a la presó?"

TARD O D'HORA HAVIA DE PASSAR

Quatre a zero. Només quatre a zero. I ara sí que la remuntada és una d'aquelles utopies oníriques que apareixen de tant en tant a la vida. I malauradament, no hi ha res que em sorprengui. Ja havia comentat altres vegades, a 90 minuts més l'afegit (octubre) i a Tribunero (gener) que aquest Barça no funcionava, i era una cosa que portava dient des de l'inici de temporada.
Tenim un equip tècnic mediocre, que no té capacitat de reacció; no sap gestionar la banqueta, i no sap mostrar altra manera de jugar quan s'enfronta a equips que saben defensar-se. I em sap greu per l'entrenador, que ha passat una malaltia molt greu, però tenint l'historial que tenia, potser s'hauria d'haver optat per un altre entrenador.
No s'ha xutat en tota la primera part, difícil fer un gol, així. Un Messi lesionat, que es notava que no jugava al 100%, però tots han xocat amb una defensa ben ordenada. Llàstima que no puc queixar-me del Cesc, ja que avui no ha jugat. Clar, és que no han fet un canvi fins que la catàstrofe ja estava feta.
I el Jordi Alba? També vaig parlar del seu caràcter a Osasuna (agost). És un macarra, i el què ha fet al final del partit no era groga, sinó vermella. No es pot actuar així. a més, sabia que si veia una groga, no jugava la tornada. Per tant, a més, és un covard.
Ja se senten els que diuen que a aquest equip no se li pot retreure res, que ens han donat molt, etc. Com que no? Sabeu el què cobren per a entrenar? Per jugar? A veure si no se'ls ha d'exigir que juguin dignament... que no són voluntaris de ONG's! Cobren el què mai veurem en la nostra vida! Com que no se'la pot criticar? Sí home!
Ja només ens queden dues esperances:
- Que dimecres que ve jugui la Moreneta amb nosaltres
- I si no pot ser, que guanyi el Bayern la Champions (ja m'enteneu...)

MATEM EL DRAC

Arriba Sant Jordi, patró de Catalunya, dia de la rosa i el llibre, dia de lluïment de senyeres... I aquest any 2013 arriba envoltat de la crispació més crispada en la nostra societat, i arriba poques hores després de l'emissió del reportatge al 30 minuts (TV3): Si un sol alumne ho demana.
Renoi! I tant que existeix el drac. Us prometo que ne vaig veure uns quants en aquest programa, i fan molta por. Mireu si fan por que fins i tot vaig fer un comentari al facebook!!! En el comentari, recordava les paraules de Quevedo:

"En tanto en Cataluña quedase un solo catalán y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigo y guerra".

Doncs bé, així és com pensen avui dia, tres segles després, molts espanyols i botiflers del regne. Amb l'excusa del bilingüisme, només busquen la nostra destrucció com a poble. Ja comentava que els atacs contra Catalunya aniran en augment i cada vegada seran més cruels i durs. Nosaltres hem de ser forts i reaccionar. La veritat és que semblem estar una mica adormits. Quin mal servei va fer la famosa frase de "posar l'altra galta quan et peguen"!!

Sí, he vist el drac. I no un. Un exèrcit preparat per a socarrimar la nostra cultura. Es busquen Sants Jordis!!!