MUSEU DELS INVENTS

Museu de visita interessant per novedós, simpàtic i curiosíssim, aquest dels Invents que es troba a tocar de la Plaça Sant Jaume. També hi podem afegir senzill, però que aprofita molt i molt bé l'espai amb idees sanes, originals i divertides. Un lloc per passar una molt bona estona, aprendre coses noves, i de passada descobrir que no està tot inventat.
Malauradament, el dia que hi vam anar, el tobogan per baixar a la planta de baix no es podia utilitzar (hi ha escales per als què no s'atreveixen); és una llàstima perquè el tobogan representa perfectament la idea del "llença't" a l'aventura de pensar, innovar, crear... No vam tenir sort tampoc amb la màquina de patates xips; aquesta màquina, està connectada a una bicicleta. Tu demanes què vols per menjar i et diu les calories que has de gastar per a aconseguir la bossa (gratuïtament); això sí, hi ha un compte enrere. No vam veure ningú que aconseguís el repte excepte un servidor. Resulta que el MEC que m'acompanyava ho va voler provar, però els peus no li arribaven als pedals, per tant, em va tocar fer l'esforç a un servidor. I després d'una bona estona, i d'una bona suada, ho vaig aconseguir. Però, oh, quina mala sort, s'havien acabat les bosses d'aquelles patates demanades i ens vam quedar sense. Espero que funcioni de veritat, si no, seria una enganyifa i em sabria greu!
Plats que serveixen per fer dieta, poms de porta per a aquells que surten del lavabo amb les mans mullades, llit per a parelles que discuteixen, tasses que porten les galetes incorporades,.. Hi ha de tot, alguns simplement divertits i altres que són útils.
El què sembla estar bé, és la proposta didàctica per a treballar amb els nens a les escoles. La idea de la inventorsbox sembla molt interessant i aquest setembre intentarem convèncer als capos per a què facin la inversió per tal de provar-ho amb els alumnes. Té molt bona pinta!!!
Hi ha un concurs on els nens pensen i dibuixen un invent. Els guanyadors, la gent del museu construeix l'invent i el tenen exposat. Motivació al 100%!
Per cert, encara que no en tingeu ganes, aneu al WC, és fantàstic!

HAKA EXEMPLAR

Aquests darrers dies s'ha fet viral a ala xarxa una haka que han fet un nombrós grup d'estudiants d'un institut en homenatge a un professor que acabava de morir.
Les hakas són força espectaculars, al meu gust, és clar, segur que hi ha gent a qui no els agrada gens... Però anem al fet. Déu n'hi do quina mostra de respecte és aquest acte fet per aquests joves. Com deuria ser aquest professor per tal de rebre aquest homenatge? Possiblement no li fan perquè els hagi ensenyat molt bé les equacions de segon grau, segur que hi ha alguna cosa més. El respecte mostrat amb aquesta haka no es guanya fàcilment.
Traslladem-nos al nostre país. Ens podem imaginar els joves d'un institut fent un homenatge similar a un mestre? A mi em costa d'imaginar una cosa semblant, i no perquè no hi hagi professors que s'ho mereixin després d'anys dedicats a l'educació dels joves. M'imagino els nois i noies de l'ESO actuals, que els és igual tot, que la moda és anar contra l'escola i contra tot, els veig mentalment incapaços de fer-ho. I de joves assenyats, bones persones, sensibles, solidaris, etc, n'hi ha un munt a tots els instituts i escoles, més que no pas dels "passotes". Però no s'alcen. Saben que van contra la moda social i prefereixen quedar en un segon terme, passar inadvertits.

Un homenatge així no és fàcil de coordinar. Només quan la persona s'ho val i tens un grup de joves implicats en el seu procés de creixement, és possible. A Catalunya anem coixos. Ens cal recuperar els nostres joves, i això es fa des de petits. Els mestres de primària tenim molta feina a fer en aquest sentit. Hem de deixar de pensar en el present dels nens, que també, i pensar en el seu futur. 

OFENSIVA

Renoi, com es presenta de calent aquest estiu! La gota malaia dels atacs des de Madrid cap a Catalunya s'estan concentrant d'una manera bestial, i no passa dia que no en tinguem alguna o fins i tot, més d'una. No sembla que vagin a fer vacances, la veritat és que entenen que no s'ho poden permetre, ara que veuen que finalment hi ha hagut acord. De portes enfora, se'n riuen; de portes endins, estan nerviosos, molt nerviosos. Mirem les últimes perles:
- Albiol, candidat del PP al 27S; l'extrema dreta arriba al number one, disfressada de senyor clenxinat.
- Duran compara TV3 amb el NO-DO franquista; es pot ser més mesquí?
- El ministre de justícia creu que el sobiranisme es cura llegint i viatjant; així ho fem, i en moltes llengües, llàstima que ell només en conegui una. Ja en té prou, no?
- El metge del CAP de Torelló denigrant una mare de família; això els deu semblar perfecte als Duran's, Iceta's i Herrera's.
- Multa de més d'un milió d'euros per la xiulada a l'himne espanyol a la final de la copa del Felip VI; no cal dir res més.
- Multa pels crits d'independència a la final de la Champions.
Amics, l'ofensiva es radicalitza, creix a passos gegantins i no ens podem quedar enrere. Necessitem guanyar el 27S, hem de guanyar el 27S. Cal aconseguir el màxim de vots, fer entendre a tothom que la independència és bona per a tots els què vivim a Catalunya. I també molt important, fer que els que diuen que sí no es facin enrere, que no els convenci el discurs de la por, necessitem a tothom! No ens hi juguem molt, ens ho jugu
em tot!

NASCOLA

Nascola és un llibre escrit per l'Ignasi Casals, mestre i director de l'escola Ginebró. Arribat el moment de la seva jubilació, ha volgut deixar per escrit les experiències viscudes al llarg dels anys què ha dedicat a la docència, gairebé monopolitzats per la creació de l'escola Ginebró.
En un principi, vaig agafar el llibre pensant trobar idees per reinventar l'escola, en uns moments en què redissenyar l'educació és en boca de tothom. Per tant, la lectura d'aquestes pàgines podrien portar a una decepció, donat que no hi ha fórmules màgiques, bàsicament perquè tampoc era la intenció de l'autor; l'errada era meva.
Tot i això, el paper que tenia al costat mentre llegia el llibre no ha quedat pas en blanc. Amagat darrere les anècdotes explicades hi ha pinzellades, hi ha idees, i sobretot hi ha una manera d'entendre l'educació que surt una mica dels estàndards habituals. No ens enganyem, avui en dia moooooolta gent s'omple la boca de fer de l'escola un lloc diferent, que deixi de banda certs automatismes i comenci a treballa de maneres diferents; però a l'hora de la veritat, "Cojan el libro y abran por la página 33".
Déu n'hi do tota la part de creació de l'escola! Amb quantes dificultats van haver de batallar! És digne d'admirar la perseverança demostrada, el coratge per portar a terme una idea i com ho van aconseguir! I encara com afrontaven els problemes i els anaven superant a mesura que se'ls trobaven. Per una banda, embolica una mica que vagi fent salts temporals en alguns moments, de manera que es repeteixen conceptes en alguns moments. Per altra banda, emana una sinceritat de cada un dels capítols increïble. Hi ha coses que es diuen que veig com estranyes o com manies; però clar, jo també en tinc moltes, de manies, que poso en pràctica cada dia que entro a classe! Qui no les té!! Però aquesta insistència en anar ben pentinats i ben vestits... no sé, no seria de les meves prioritats. Anem nets, però no cal exagerar, tampoc.
Quanta raó té quan parla del poc atrevits que som els mestres, de com ens costa canviar! I que quan algú vol canviar, com se'l miren els companys o els pares!!
Molt interessant el capítol on parla de com ha de ser el bon mestre (deixa ben clar que és la seva opinió). Fantàstica l'anècdota on posa sobre la taula el tema de canviar les coses, explicant què va passar amb la seva filla a l'hospital. Hi ha moltes coses interessants, la veritat...
Acabo amb una frase: "Una escola no la fa l'edifici, ni la calefacció, ni cap altre espai; una escola la fa l'equip de mestres i la manera com expressen que els agrada la feina que estan fent."