PROVES

Setmanes de proves. A tercer i sisè de primària dediquen hores del seu temps valuós a realitzar les proves de competències bàsiques programades pel departament d'Ensenyament. Ja és coincidència (o no), que justament siguin els mateixos cursos que proposa la Lomce, però la qüestió final és que el Departament, amb o sense Lomce, amb o sense LEC, vol passar aquestes proves peti qui peti.
Es pot estar d'acord o no, però és de calaix que a l'escola s'avaluen els alumnes. Podem discutir sobre com s'avalua i què s'avalua, però l'avaluació va lligada al fet educatiu. Llavors, que hi hagi unes proves externes poden agradar més o menys, però si tenen un objectiu d'assessorar, orientar i saber on som, tampoc és tan dolent. Si l'objectiu és crear rànkings d'escoles, doncs malament. Però això és el gran argument dels anti-proves, i a veure, si les famílies pensen amb el cap, es deixaran estar de rànkings, i si se'ls vol fer cas, doncs allà ells. Sigui com sigui, algú ha vist publicats aquests famosos rànkings d'escoles? No, oi?
La qüestió important no és aquesta sinó com comentava, el què s'avalua i el com. En els moments que corren, que tanta gent s'omple la boca de canviar estils, metodologies,... d'innovar (fins i tot el propi departament n'és partidari), llavors, per què les proves avaluen només les àrees instrumentals? Per molt competències bàsiques que li diguin, no ens enganyem, estan avaluant mates, català i castellà. Per tant, canviem l'escola, i canviem les proves!
Mentre això no sigui general, estarem uns quants anys picant pedra, així que deixeu-me denunciar i indignar-me per pràctiques que són encara més aberrants que les pròpies proves. Parlo d'aquelles escoles que "entrenen" les proves. Que dediquen hores i hores del seu temps a fer proves i exercicis de l'estil de les què arribaran. Fins i tot hi ha escoles que les posen de deures! Deixem-nos d'incoherències i de pèrdues de temps. Si les proves són tan diferents de com es treballa a l'aula, el què cal fer és canviar el què fas a classe! Ai... no sé pas si ens en sortirem... Escoles que omplen de paraules boniques els seus projectes educatius, que fan una bona campanya de màrketing sobre com
fan de diferents les coses... i a l'hora de la veritat, tothom a fer un examen! Sense comentaris.

LA NIEBLA

Tot planxant vaig reveure aquesta pel·lícula basada en una novel·la de l'Stephen King. Ja fa anys que la van estrenar als cinemes, i força vegades l'han emès per televisió, però quan vaig adonar-me que la feien en aquell moment, no vaig dubtar en posar el canal.
Tan bona és que la veus dues o tres vegades? A veure, bona, el què se'n diu bona, no ho és. Es tracta d'una pel·lícula on una boira s'escampa per un municipi i un grup de persones queden tancades dins un supermercat. Aviat se n'adonen que dins aquella boira hi ha bestioles gegants amb molta gana. Per tant, argument d'aquests típics que barregen terror i ciència ficció, però amb quatre aspectes a tenir en compte:
- Està ben feta; no és bona, però es pot veure sense pensar que estàs llençant els diners, ja que manté l'interès tota l'estona, amb personatges ben definits, fins i tot alguns a qui acabes agafant algun tipus d'intercanvi emocional.
- En això té molt a veure que és una obra de l'Stephen King, i per tant, tot i que algunes vegades se li'n va la castanya i escriu novel·les que no expliquen bé el perquè de les coses, en aquesta se'n surt força bé.
- El motiu cabdal per la qual està a la meva llista de pel·lícules revisables: aquesta temàtica de la reacció de les persones humanes davant una catàstrofe o problemàtica. Com canvia la seva manera de veure les coses, depenent de les circumstàncies. Tothom és sociable fins que s'enfronta a la seva supervivència. És llavors quina la manera de pensar i actuar de la gent es torna absolutament primària. D'aquí l'interès en pel·lícules com 2012, Walking dead, El dia dels trífids, i un llarg etcétera.
- I finalment, el final de la pel·lícula: un dels finals més impactants que he vist, perquè et deixa amb la boca oberta. Et deixa un moment sense respirar. El fet que sigui una pel·lícula de ficció, de seguida et torna a la normalitat, però el primer moment et deixa uns segons KO.

A LA SISENA, LA VENÇUDA

No ha estat fins la sisena temporada que he aconseguit veure en temps real un episodi de "Joc de trons". Primer van ser els llibres (genials, fantàstics...) Després va ser la sèrie de tv. Com que no sóc amant de la pirateria i no disposava del canal corresponent, sempre he anat veient cada temporada un any més tard del què s'emetien, esperant la seva estrena en dvd. Per ara així ho havia fet. Però un canvi en el contracte de la companyia ha fet que pugui veure la nova temporada "en directe". Un intensiu de la cinquena temporada i avui hem gaudit del primer capítol, que com no podia ser d'altra manera, no ha decebut gens, ja que ha tingut de tot.
Cal dir que l'única cosa que no em fa el pes són les llicències que s'han pes respecte les novel·les originals, ja que per tal de tenir més capítols, han hagut d'inventar-se noves trames que donessin joc. I no sé què farà en George R. Martin quan acabi el setè volum. Si tindrà en compte algunes de les novetats que han fet a la sèrie o seguirà anat a la seva, provocant un caos entre els seguidors.
A banda d'això, res més a dir. excepte coses bones. M'encanta la història, els girs inesperats (tot i que alguns em facin enfadar), la manera de narrar-ho, tot plegat. Després d'El senyor dels anells, em quedo amb la Cançó de gel i foc, sense cap mena de dubte. I pel què fa a la sèrie, la caracterització dels actors és genuïna. És impossible imaginar-se altres rostres a aquests personatges, alguns d'ells molt emblemàtics. Algunes frases ja formen part de la cultura del segle XXI, com "S'acosta l'hivern" i moltes més. Ara, a gaudir aquestes deu setmanes de la sèrie, i a esperar el llibre que posi fil a l'agulla a una història fantàstica.

CAIGUDA LLIURE

Me'n vaig estar de fer cap comentari en calent. Dimecres a la nit tenia moltes ganes de deixar anar tot el què em venia al cap després de caure eliminats per l'Atlético de Madrid a la Champions. Però no ho vaig fer. Fins i tot he deixat passar alguns dies més, a veure si aconseguia que les meves frases no fossin tan passionals.

Crec que l'objectiu està assolit. Ja no em bull la sang. La ràbia i indignació ja han deixat pas a la decepció. Però noto una nova fase: la indiferència. 

És veritat que tenim opcions de guanyar dos títols, entre ells la lliga, i això està molt bé. Però venint la temporada passada, d'una dinàmica guanyadora i sobretot d'un entorn mediàtic mediocre, doncs els culés anem amb el cap baix. La Champions és la Champions. I encara que sigui un motiu poc intel·ligent, és evident que la presència del Madrid a les semifinals fa més gran la ferida. Sí, volem que perdin, és clar. i què?

El tema de l'entorn mediàtic fa referència als periodistes. És evident que és la seva feina, i que el seu objectiu és vendre diaris, o tenir audiència, però és que han lloat tant l'equip durant to l'any, que s'han passat de rosca. I en això tenia raó l'entrenador: "deixeu de parlar de rècords d'imbatibilitat, que no serveixen per res; només els títols tenen importància". Però que no vingui a sobre ara alguns dient que només ens queixem ara que hem perdut, perquè les mancances del Barça actual, són les mateixes que ja denunciava abans, només que llavors, ningú escoltava.

Tema clau: quants jugadors del primer equip tenim? Apart dels onze habituals, posem Arda i Sergi Roberto? Algú més? Amb tants poc jugadors en qui confiar, és difícil aguantar l'exigència de tota una temporada. No pot ser que sempre juguin els mateixos, i que quan hi hagi problemes, mires la banqueta i no veus solucions.

La qualitat dels jugadors i els seus "baixons": Hi ha jugadors que omplen però no decideixen, com és el cas de Jordi Alba, el mateix Arda... Si Rakitic no està bé, posem Sergi Roberto, que sembla més motivat. Neymar? Per mi és una venda clara. El venem, i amb els diners comprem dos davanters bons, i així tenim suplents pels de davant. No podem perdre Ter Stegen, seria un gran error!

I finalment, què hem de fer? què passarà en els propers dies? Serem capaços de tornar al nostre nivell? Faran un cop de puny a la taula i jugaran com saben? O seguirem veient aquest equip desganat i sense esma que no remata entre els 3 pals quan és l'única opció de seguir endavant? Ja veurem. Sigui com sigui, ja n'hem perdut una.