GENE WILDER

Aquesta setmana ha mort Gene Wilder, un actor còmic que ens ha deixat algunes de les escenes humorístiques més brillants de la història del cinema. No ha estat un actor molt reconegut a nivell general, però això és molt típic dels homes i dones que es dediquen a l'humor en el cinema. Si no, penseu quantes pel·lícules d'aquest gènere han guanyat els premis més importants o quants actors/actrius, guionistes s'han fet amb algun guardó especial. Segur que n'hi ha, però comparats amb els drames o altres gèneres, la proporció deu ser de 1000 a 1.
Normalment en aquest blog comento notícies com aquestes, però és que el Jove Frankenstein és una joia del cinema; té tant grans moments, tantes frases que han passat a la història del setè art... No es poden oblidar altres papers d'aquest actor, com el Willy Wonka pre-Johnny Deep, en la primera versió que es va fer de Charlie i la fàbrica de xocolata. Molt més modesta, més "destroyer" i poca-solta és la de "No em cridis que no et veig" amb en Richard Pryor; tot i ser "txabacana", té gags molt bons.
Repassem doncs, una nit d'aquestes, les aventures d'en Frederick Fronkonstin.

PORT AVENTURA

Feia força anys que no anava a Port Aventura, tot i que és una sortida que per X motius he anat realitzant des de que es va obrir, amb tot tips d'acompanyants. L'última vegada data de fa 9 anys, el 2007, amb els monitors de Món Jove. Aquest agost amb el MEC. Per tant, ja s'intueix un canvi brutal entre el tipus d'atraccions d'aquestes dues visites.
De la del 2007 recordo dues coses: les fotos que ens vam fer a l'oest, que van donar lloc a un acudit sobre l'antiguitat de Món Jove i sobretot, la caiguda lliure de l'Hurakan Condor. Em sembla que un tros de mi es va quedar allà.
Aquest estiu, l'atracció més forta va ser el Tomahawk, la muntanya russa "junior" per als que no poden pujar encara a l'Stampida. Així, Dragon Khan, Furius Baco i el nou Shambala van ser vistos però no viscuts. Tampoc m'és imprescindible, no dic ni que sí ni que no; ja ho veurem si hi tornem algun dia. Sí que vam xalar amb el Tutuki (no hi pugeu al vespre abans de marxar), els "tronquitos" i els "ràpids", i el "Templo del fuego". I és justament a partir d'aquesta última atracció-espectacle que em veig provocat per fer la denúncia corresponent i motivat per a fer aquesta entrada.
Tots els espectacles, tots, i la majoria de personal que t'atén, són en llengua castellana. Port Aventura és un reclam turístic de primera magnitud, i tant pels turistes estrangers com pels espanyols, la llengua oficial del parc és el castellà. Evidentment, em fa ràbia, llàstima, indignació, blablabla... e de sempre. Ai, no, espereu... que aquí "ens hem de partir la cara per parlar en castellà", no me'n recordava...
Dubte en cas d'independència: què passarà? Podrem normalitzar el nostre parc d'atraccions més famós? Podrem passejar-hi sentint la nostra llengua? Si és així, segur que hi torno!!!

LA QUINTA OLA

Sempre diuen que els tràilers de les pel·lícules t'ensenyen el millor per tal de despertar-te el cuquet i fer-te anar al cinema a veure-la. Després, o bé és una peli molt bona o et quedes amb cara de tonto.
En el cas que ens ocupa, "La quinta ola", estic molt content de no haver-me gastat un duro per veure-la en pantalla gran. És un film distret, per passar l'estona, amb la ja clàssica trama d'invasió extraterrestre amb afegitons de catàstrofes. Es tracta també, de la versió en cinema d'una novel·la, de la qual aquesta és al primera part d'una trilogia (potser sí que estan de moda les trilogies, no?). I la veritat és que si la pel·lícula és fidel al llibre, senyal que tampoc me l'he de llegir.
És una llàstima, perquè la idea és bona. Plantejar la invasió en cinc fases (anulació dels serveis tecnològics de tot tipus - desastre  natural - infecció - arribada - no direm la cinquena) és bona idea, però s'ho ventilen en 10 minuts, fent que la història sigui una aventura previsible, poc consistent, amb dosi de noia-troba-noi... i que la converteixen en un film normal (la gran majoria de crítics parlen de nefasta).
Al meu parer, si les 4 onades primeres les desenvolupessin, sent elles les protagonistes, farien més interessant la història, veient com la humanitat s'enfronta a cada un dels problemes a mesura que van arribant.  Seria molt més interessant que no pas convertir-se en una pel·lícula més de ciència ficció que no aporta res. La primera escena està molt bé i et crea unes expectatives que es van diluint a mesura que van passant els minuts.
Oportunitat perduda. no sé si versionaran les dues parts que queden pendents. Si ho fan, seguirem esperant que les facin en obert per televisió, a veure si és que la cosa millora. No crec.

MITJA GUERRA

Mig rei, Mig món, i finalment, Mitja guerra és el llibre que tanca la trilogia del Mar Trencat de Joe Abercrombie.
Ha estat sense dubte, la meva lectura reina d'aquest estiu, a qui he dedicat més temps, i amb raó. Han estat uns llibres molt interessants, emocionants i penso que, a mesura que avançaven, més ben escrits. En el cas del darrer llibre, es tanquen les aventures i desventures dels diferents regnes que envolten el mar Trencat. Tota la trama que comença a Mig rei es va desenvolupant per arribar al clímax final que representa Mitja guerra. Lluites, traïcions, màgia... tots els ingredients de la literatura fantàstica. Un dels valors d'aquests llibres és la successiva incorporació de nous personatges a cada una de les novel·les. Així, tot i seguir una mateixa trama, centrada en la venjança del germà Iarvi, en el segon llibre el protagonisme recau en nous personatges, que a la vegada, són secundaris a la tercera part ja que n'apareixen de nous. La veritat és que he trobat a faltar presència de l'Espina Bathu. Això fa que es renovi l'interès contínuament en cada un dels llibres, ja que tot i que l'argument central és el mateix, el punt de vista canvia a cada llibre. És una característica que m'ha semblat interessant.
També sobre els personatges, la visió que es té d'ells pot canviar d'un llibre a un altre. Persones que en una part et semblen genials, i amb qui t'identifiques per seguir la història, després t'acaben semblant absolutament menyspreables. Fa uns girs en aquest aspecte fantàstics. crec que aquest és el principal atractiu i valor d'aquesta trilogia, una aventura coral en què la descripció del personatge és boníssima.
A les entrades anteriors, sobre les dues primeres parts, em referia a algunes semblances amb "Joc de trons". Llegint aquest darrer lliurament, comentaré la gran diferència, segons el meu parer. I és que la gran majoria de personatges, tant principals com secundaris, arriben al final de la història. Si fos "Joc de trons", molts d'ells anirien morint a mesura que avançaven les pàgines. Personalment, crec que alguna mort inesperada donaria més emoció a la història, i hi afegiria més sorpresa.
Evidentment, no explicaré el final, però no m'ha acabat d'agradar al 100%, potser al 80%. Hi ha alguna cosa que penso que hauria de ser diferent. Però clar, no en sóc pas l'autor... Així que valoració molt i molt bona, uns personatges carismàtics i una història força trepidant. Absolutament recomanable pels lectors d'aquest tipus de literatura.