FOR GOOD

No podia esperar. Tot i que aquesta mateixa setmana ja vaig passar per la pantalla gran, la temptació era massa forta. I la veritat, per animar-me abans de les setmanes d'avaluacions i notes, pensava que seria una bona manera de donar-hi el tret de sortida.

Així, no he deixat passar massa dies per veure Wicked 2, i és que li tenia moltes ganes. Des del dia que vaig veure la primera part, cada vegada que sento Defying gravity o escolto les seves cançons, quan la vaig recuperar en el viatge en avió a Montreal, o quan veig i reveig l'espectacle ofert per les dues protagonistes als òscars d'aquest any.

Un cop vista, em sento satisfet i tranquil, després d'haver gaudit denou d'un espectacle musical i d'interpretació excel·lents. Alguna cosa té aquesta història que m'ha anat acompanyant en diversos moments. I em sap greu dedicar estona a les coses que m'han grinyolat perquè donaran a entendre que no m'ha agradat, i no és cert. He gaudit, i molt, però no tant com a la primera part. Vaig llegir la crítica que en feien al diari ARA, i he de reconèixer que per primera vegada, hi estic força d'acord (que no serveixi de precedent). He llegit una altra crítica després de veure-la, i crec que coincidim bastant aquesta vegada. I en aquesta segona, li passa el mateix que a mi. No parar de dir que és bona, però que no enlluerna com l'anterior.

Es veu que en el musical de Broadway ja passa. El primer acte és molt més potent que e segon, per la trama i també per les cançons. La primera part és molt més alegre, divertida, centrant-se en els protagonistes joves i en "edat escolar post-obligatòria". Tot va encaixant amb una sincronia gairebé perfecta, i els números musicals són brillants. Aquesta segona part és molt més fosca. Estem tota l'estona donant voltes al mateix, els intents de desemmascarar el màgic d'Oz i les maniobres per fer-ho encaixar amb la novel·la i pel·lícula original.

Segur que a mesura que vagi escoltant la BSO, aniré gaudint de la música, però és evident que les cançons són totes més intimistes. La gran majoria, centrades en l'amistat de les dues noies. Tan sols una cançó anima la peli, quan mag, Elphaba i Glinda sembles trobar l'acord. Cançons meravelloses però sense el ganxo de les primeres. I com deia la primera crítica, sembla que l'objectiu d'aquesta segona part sigui només encaixar la primera amb la història original. I tot i que ho acaben fent, no deixa d'estar entrat una mica pel calçador, donant lloc a un atropellament de seqüències per aconseguir aquest encaix. Penso que van massa sac i de manera precipitada. I ho sento per l'espòiler, però el final de tot em sobra. Les coses s'han de deixar com estaven. Una cosa és fer canvis, i un altre és destrossar la idea principal. Ja és prou complicat deconstruir la figura de la bruixa, un dels personatges més malvats en el creixement literari de qualsevol persona, però va, ho acceptem (si fins i tot Lord Vader és de la família, ja...) Però no cal canviar-ho tot. Innovar no vol dir fer-ho millor.

I com deia al principi, no me la vull carregar. M'ha agradat, i ara mateix em posaré a escoltar de nou les seves cançons. I encara que l'Ariana no guanyi cap premi, segueix fent una interpretació esplèndida, sense desmerèixer la Cynthia, evidentment. Un premi ex-aequo?

Un últim apunt- El subtítol "For good", que es veu que es tradueix "per sempre". Jo crec que si volguessin dir "per sempre", haurien posat el clàssic "forever". Jo llegeixo "Wicked for good)", és a dir, "maleïda per bona", i penso que té molt sentit en aquesta pel·lícula, ja que és el què han estat intentant fer-nos veure. I ja que dic això, els subtítols, de pena. 

DONA ASTRONAUTA

El 25 de novembre va donar pas a un nou dia de reivindicació per l'eliminació de la violència contra les dones. A l'escola, li dediquem una bona estona, algunes reflexions, accions per tal de conscienciar els nens i nenes sobre la igualtat de gènere. 

L'activitat realitzada a tercer em confirma el què ja fa temps que penso sobre tot aquest tema. Hem estat molts anys treballant l'empoderament de la dona, i ep, no ens podem adormir. Però actualment, el focus d'interès ha d'estar en un altre punt. M'explico. Les nostres nenes estan força empoderades. De fet, en la nostra activitat, on havien de pensar com serien les vides de dos embrions (un amb nom de nen i l'altre de nena). El grup que feia la vida de la nena la van fer científica i astronauta. Elles (i ells) tenen clar que les noies poden aspirar a qualsevol feina, no hi ha límit. I exemples com aquest, un munt els últims anys. El problema és que quan arriben a l'adolescència, s'obliden de tot i passen a autoconvertir-se en persones destinades a maquillar-se i agradar els nois (generalització, però és així).

El focus però, cal posar-lo en la visió masculina dels nens. Ells segueixen veient-se esportistes, xulos, agressius... algun nen va arribar a dir que el seu "noi" seria un assassí. Mentre elles es veuen capaces de tot, ells estan encara al paleolític. Aquí està el tema, aquest és el punt que cal canviar, ja que els nens estan assumint un rol totalment mascle patriarcal, on no hi ha lloc per les emocions i les cures. La feina està aquí, i no tant en elles. Alguna cosa està passant en els nens, a nivell d'aprenentatge, actitud i metodologia. Està passant davant dels nostres nassos i la gran majoria dels educadors no ho veuen o no ho volen veure. Cal canviar el model d'home, perquè si no, serà difícil optar a cap transformació.

PROVINCIANS

Un regidor espanyol del PSOE de l'Ajuntament de Barcelona (pesats en voler dir-se PSC, com si fossin diferents), deixa anar tota una parrafada criticant que es vulgui "traduir" al català, conceptes ja oficials, fent referència a l'anomenada "Carrera de la mujer" que es va fer fa pocs dies. Diu que esdeveniments com aquest, d'àmbit estatal, no han de traduir-se, i que voler fer-ho, és de provincians.

Em pregunto si es pot ser més imbècil. Bé, la resposta és clara, i tant que sí. Altra vegada l'odi per tot el què sigui la defensa de la nostra llengua, per qualsevol intent de convertir-la en una llengua d'igual categoria que les altres llengües del món. I és que clar, a qui se li acut demanar que una cursa que es fa a Barcelona, amb tants diners de patrocinadors pel mig, s'esforcin en retolar en català, quan "en español nos entendemos todos".

La mare que va parir a tots els que menyspreen i defequen sobre la nostra llengua, embolcallats en la bandera de la raó més sàvia que és la llei del més fort, i fent-te pensar que tu, llengua minoritària, pots desaparèixer, no ets necessària. Però tranquils, podeu desar la vostra ràbia on us càpiga, perquè no passa res... aquest mico seguirà cobrant el què tu no cobres per seguir dient merdes. a més, a algú li importa? Si ens van massacrar, ens han torturat, i no ha passat res, què voleu que passi ara? Fotem pena.

I tot això la mateixa setmana que dos motoristes de Cervera, van anar al seu poble a gaudir del reconeixement dels seus amics i veïns, a celebrar les seves victòries amb els seus. I la gent s'ha posat les mans al cap perquè la festa es va fer... exacte, ho heu endevinat... en castellà. Ja fa temps que se sap que els Márquez són espanyolistes. Sempre posen la bandera d'Ecspanya per davant. Som nosaltres que som uns imbècils de voler aparentar la seva catalanitat. Collons, que també hi ha gent de VOX catalana! Sabeu què passa? Que jo sempre poso Catalunya al davant, i per això, em fan fàstic persones com aquest parell. I qui no ho entengui, doncs res, que digui que soc un provincià. Me la bufa.

THE LONG WALK

Corrien els inicis de l'estiu de 2021 quan vaig llegir La gran caminada, dels primers llibres de l'Stephen King. En ell explica com en un futur distòpic, en un USA manat militarment i en una situació econòmica precària, organitza per a delectar el públic un concurs mortal, on 50 joves (un per estat) han de caminar sense parar (ni baixar dels 5 km/h), fins que només en quedi un caminant. Si algú baixa dels 5km/h, pot rebre fins a tres avisos fins que li foten un tret.

El llibre em va agradar força, tot i que no arribà a entrar al top five d'aquell any (sí que hauria entrat en un hipotètic top 10), així que quan vaig veure que (molts anys després, estrany a Hollywood) en feien la versió en cinema, no tenia dubtes de què l'havia de veure. Un sisè sentit m'alertava de la peli quan, al cap de només una setmana, ja la fan en pocs cinemes i horaris nocturns, amb alguna excepció. Així que no podia perdre temps.

La peli està bé, però no és espectacular. Et manté tens, però tampoc amb una tensió emocionant. Senzillament, està bé, i fa honor a la típica frase de "sempre és millor el llibre". Aquí, no es trenca la norma. Tot i això, cal reconèixer que més que la pel·lícula la trama és extremadament trista. A quin nivell de degradació humana som capaços d'arribar per plantejar-se aquesta competició. Que s'apuntin 50 nois, sabent que 49 estaran morts en pocs dies; la cruesa de les execucions indiscriminades per part dels soldats, i és clar, la perversió de l'espectador, que aplaudeix el concurs, tot i que tan sols apareixen als últims minuts i molt difuminats. En el llibre se'ls hi retreu més la seva actitud, tot i que els joves bé s'han apuntat al circ.

És destacable també el canvi en el final respecte el llibre. No té res a veure. I no sé si trobaré en algun lloc les explicacions del canvi. Tal com està realitzada la peli, trobo innecessari les escenes dels trets quan són de prop i esquitxen que dona gust. En cap moment es veu que la pel·lícula vulgui tirar cap al sadisme de les imatges, al contrari, en el fons, el drama és molt més en les emocions que no pas en el gore. Tampoc sé perquè ho han fet així. Potser així es guanyen el títol de peli de terror, quan no té res a veure.

Dir que la peli és desagradable no és per les imatges sinó per la cruesa de la història, com deia, ens ensenya com pot degradar la humanitat en els moments difícils. La veritat, fa por pensar que no és tan descabellat aquest panorama. La peli en sí, bé. I per cert, irreconeixible en Mark Hamill en el paper del militar que els guia.

Per cert, que després de mesos de sequera cinèfila, en un mes n'estrenin 5 que vulgui veure en pantalla gran, té cordons, la cosa. Una ja la descarto, Zootopia 2 (no em veig al cinema amb tanta criatura); La gran caminada, ja està feta; ara toca Wicked 2, per Nadal la nova d'Avatar, i el dubte està amb la tercera peli del "Ahora no mes ves". Dubto que la vegi per tempos. Justament, el temps dirà.