Ara mateix desconec quina serà la seva posició final, però que és una de les millors de l'any, això ja no li treu ningú. M'ho vaig passar molt i molt bé al cinema veient-la, en versió original, és clar. Per res del món volia sentir aquelles cançons en ecspanyol... quin horror. I sorpresa que la sala estava prou plena, no com altes vegades que he anat a veure V.O.
Tenia ganes de saber la història que ens presenta aquest musical, d'èxit a Broadway des de fa molts anys però que mai ha acabat arribant aquí en cap format. Sí que ho ha fet la cançó Defying gravity, l'emblema de l'obra, que vaig descobrir en un concert al Grec ja fa uns anys i que em va començar a taladrar el cap per aconseguir veure-la.
Finalment, ha estat en la versió fílmica, una estratègia que han fet ja amb gairebé tots els musicals d'èxit, alguns mes reeixits que altres. Sempre el teatre serà millor, però en aquest cas, com que no he vist l'espectacle, com que només tinc la pel·lícula com a base d'opinió, ara mateix, la tinc en un pedestal.
La història comença amb el final del clàssic del Màgic d'Oz; la malvada bruixa de l'oest és morta (la Dorothy la mata amb l'olla d'aigua), i tot Oz ho celebra, amb la fada Glinda al capdavant. Quan li pregunten si era cert que fa un temps eren amigues, comença el repàs de les seves vides des de joves. Allà veiem l'Elbeth, amb el seu color verd, i que tothom se'n riu o s'espanta, patint insults i menyspreu per part de tothom. De casualitat, acabat a l'acadèmia amb la seva germana i coneix la Glinda, amb qual principi la relació és d'odi absolut, fins que...
Fa uns anys ja va haver un intent de fer créixer l'univers d'Oz amb una pel·lícula que explica l'arribada del Màgic a aquesta terra. No recordo com anava (tot i estar al top ten d'aquell any) i per tant desconec si encaixa o no amb algunes de les coses que ens expliquen a Wicked. aquesta última és la història de la bruixa malvada de l'oest, com acaba sent un dels personatges més dolents de l'imaginari col·lectiu. Ara per ara, amb aquesta primera part, resulta que els papers estan canviats, i la bona és justament la de color verd, defensora de la justícia i contra els opressors. veurem si a la segona part cau realment al costat fosc. En el fons és una mica Anakin Skywalker.
La pel·lícula, molt bona, la veritat. El guió divertidíssim, l'emoció, a flor de pell, les cançons, cada vegada més enganxoses... i el càsting... aquí m'he de parar. El personatge de l'Elphaba, no podria dir res com a actriu, compleix, però té una veu espectacular, una meravella. La "Galinda" (boníssim el canvi de nom) és l'Ariana Grande. Jo anava amb recança, però és que és un encert total. Quin personatge, que ben interpretat des del principi al final. El guió que li han preparat ajuda, però és qe és la persona ideal per interpretar-la. Després hi ha un parell de clàssics, la Michelle Yeoh i en Jeff Goldblum com a Màgic (crec que mai l'havia senti cantar, és possible?)
En definitiva, més de dues hores de pur entreteniment i música, i amb ganes immenses de saber què passarà ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada