dissabte, 14 de desembre del 2024

AGATHA ALL ALONG

Un final de novembre i un desembre ben escarransit i poc afortunat en l'apartat de sèries de tv. He estat alternar-ne tres, i la veritat, cap d'elles entrarà el rànquing de l'any, n'estic segur. De fet, per una banda, al no motivar-me especialment, no trobava moments per veure-les, però per l'altra , si no les veia, no les acabaria i no me les trauria de sobre per iniciar noves sèries. Una ja va acabar, la segona temporada de The strain. Ara he acabat la segona: Agatha all along. No cal dir que els crítics la valoren molt bé. Jo com sempre, al revés del món.

Marvel va iniciar un nou rumb amb Wandavision. En aquella sèrie, apareixia el personatge de l'Agatha, que finalment es revelaria com l'antagonista, que acabaria embruixada per la Wanda. Com que aquest personatge va tenir ressò, van decidir fer-ne una sèrie per engrandir aquesta figura. Agatha all along ens torna a Westwiew on trobem a la bruixa embruixada, vivint com un membre més de la comunitat, però el passat truca a la porta amb l'aparició d'un noi enigmàtic que sembla saber qui és, i unes bruixes que busquen venjança. Un cop trencat l'encanteri, amb unes altres bruixes busquen el "camí de les bruixes", un camí llegendari que si arribes al final pots aconseguir allò que desitges.

A partir d'aquí, aventures, intrigues, girs de guió... com? Qui ha dit que és aquest noi? El fill de... Però van existir aquests fills de veritat? No eren fruit de la imaginació? I la dolenta qui és, l'Agatha o la donzella de la mort que la persegueix? O potser les set bruixes retorçades que les persegueixen? La veritat, massa embolics per només nou capítols. El primer bé, el segon, el millor. Però a partir del tercer, que entren al camí, tot s'embolica i em fa perdre l'interès perquè no entenc massa res. No sé... m'he tornat massa simple, potser? 

Sigui com sigui, ja està vista, i com The strain, m'ho pensaré dos cops si la continuo. 

Que què ha estat el millor? Sense dubte, la cançó del Camí de les bruixes. M'ha encantat la melodia, la força... Si un dia torno a fer "Les bruixes" de Roals Dahl al teatre de l'escola, aquesta serà la cançó himne de les bruixes enlloc de The misty moutain. Segur. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada