NO ES POT GIRAR FULL

Ara fa uns dies van aparèixer a les notícies alguns del professors de l'institut de Sant Andreu de la Barca que pocs dies després de l'1 d'octubre de 2017 van ser objecte d'una caça de bruixes difamatòria, cruel i feixista per part des poders fàctics d'Ecspanya.

Com bé recordareu, uns quants mitjans de comunicació, amb l'ajuda de polítics i associacions espanyolistes, van lapidar uns professors d'aquell institut afirmant que menyspreaven els alumnes fills d guàrdies civils. aquelles mentides van servir per iniciar un linxament vergonyós a aquells educadors que van veure com de la nit al dia, la seva imatge apareixia als noticiaris de tot Ecspanya com si fossin terroristes o delinqüents. El calvari que ha passat al llarg d'aquests anys, tant ells com els seus familiars, és impossible de descriure. Aquests dies, alguns d'ells han trencat el silenci per demanar justícia i que es demani perdó per les mentides. No passarà res d'això.

No, no passarà, perquè Ecspanya no s'avergonyeix de destruir persones catalanes. Els polítics fatxes i els mitjans ecspanyols no tenen cap remordiment pel què van fer. Ells segueixen la seva guerra contra Catalunya mentre nosaltres seguim omplint-nos la boca del "cap paper a terra". I així, no farem res. No és que sigui David contra Goliat, perquè almenys David es va defensar i es va carregar Goliat. Aquí, aquest esperit, ni hi és ni se l'espera.

Però tornem als professors. Ja d'entrada, que només tres aixequin la veu ja diu molt de l'estat en què van quedar tots ells. Sense tenir res a veure amb la política, quan vaig patir un cas de difamació (deien que havia dit unes paraules que mai van ser certes), va ser sense mena de dubte el pitjor moment viscut en la meva professió en els ja trenta anys de carrera. La sensació de que no et creuen, de sentir-te abandonat per qui t'ha de defensar... ufff. recordar-ho encara em posa la pell de gallina. Ja han passat més d'onze anys i la ferida continua oberta. Així que tot i ser casos ben diferents, com que el meu va ser local i vaig quedar com vaig quedar, imagino que la seva vivència, que va tenir una repercussió tan gran, ha de ser molt però que molt fotuda. Ja ho diu algun d'ells, que es van plantejar deixar la professió, no m'estranya.

Tot perquè una gent pèrfida i malvada van decidir linxar unes persones que són bandera de la llibertat, la pau i la comprensió. Maleïts siguin tots ells i que el destí els tingui reservat el seu càstig.