REBEL MOON

Una de les pel·lícules de ciència ficció que han tingut més rebombori  l'últim any ha estat la sèrie de Rebel moon. El director de 300 volia endinsar-se en les històries de l'espai, volent recrear l'imaginari d'Star Wars amb unes noves aventures amb uns nous personatges en una nova galàxia. L'objectiu de crear un nou univers li ha sortit ... bé, de fet no li ha sortit. Però l'objectiu de fer una bona peli de ciència ficció li ha quedat en un notable (a seques, potser més baix que alt i tot).

En una galàxia dominada per un personatge maquiavèl·lic, que va arribar al poder assassinant els reis anteriors, el seu exèrcit es dedica a deixar clar qui mana a tots els planetes, mirant d'eliminar qualsevol indici de rebel·lió. En un poblat de grangers, té lloc l'habitual abús, però no comptaven que en aquell poble hi vivia acollida una antiga guerrera, fidel servidora de l'almirall malèvol. La noia intenta reclutar un grup d'antics soldats i mercenaris per lluitar contra els opressors quan tornin al seu poblat, i a partir d'aquí anem engreixant la nòmina de personatges i van apareixent les lluites, les intrigues i les traïcions.

La pel·lícula esdevé un seguit d'escenes d'acció, rodades amb l'estil dels seu director, amb aquella càmera lenta tan habitual en els seus efectes especials. Per tant, tenim distracció assegurada. La part de voler fer un grup icònic es perd, en part perquè tota la part del mig és un continu de reclutar gent per la causa, però és un darrer l'altre, sense donar temps a conèixer bé cada un d'ells. No s'aprofundeix gens,  queden doncs, com a personatges molt superficials. Fins i tot no pots empatitzar massa amb la protagonista principal. Quan la coneixem, resultat que darrere seu ja té un historial important que donaria lloc a una altra peli sencera. Arriba el final de la peli i encara no saps la seva història sencera, no saps com ha arribat al poble de grangers. Són massa interrogants al voltant de la protagonista que impedeixen l'empatització.

Hi ha una segona part, que veuré en breu per no perdre massa el fil. I fins i tot es parlava d'una tercera part que sembla que no arribarà pel poc èxit aconseguit davant les enormes expectatives que hi havia inicialment.