BETTER THAN US

És més important el simbolisme del número d'aquesta entrada que no pas el contingut en si. M'explico. Aquesta entrada és la número 168 de l'any, i per tant, el 2024 ja és oficialment, l'any amb més entrades de la història del blog. Amb el què queda, passarem sobrats els 170 i ens aproparem als 180.

La resta del text de l'entrada no es mereix l'efemèride assolida. Ja comentava en una entrada anterior que aquesta any, en sèries, n'he vist de bones però també altres més fluixes. Aquestes últimes setmanes no hem tingut massa sort, però la palma se l'emporta aquesta Better than us. Ens parlen d'un futur no molt llunyà on els robots ja formen part de la vida quotidiana de moltes feines i famílies. L'aparició d'un robot que se salta les tres normes de la robòtica i mata una persona, origina tota la trama. Però el què podia ser una sèrie d'acció de ciència ficció es converteix en un seguit de situacions molt mundanes: embolics de família separada amb fill adolescent rebel que s'enamora de noia de grup delinqüent, empresa que vol fer el negoci amb el robot en qüestió... i poca cosa més que s'allarga durant setze capítols. 

He de reconèixer que m'he arribat a adormir en algun d'ells. El què podia ser una sèrie interessant i moguda, es converteix en res de res. I això que comença bé, però suposo que el fet de ser russa no ajuda a que sigui massa espectacular. Que "raros" que són que s'anomenen sempre amb nom i cognom"!!!

El pitjor de tot és el càsting. Encerten en la noia robot, però com que deixa de ser perillosa, deixa de tenir cap mena de gràcia. Però la resta, ufff. El doctor protagonista sembla que estigui fent la feina ('actor) per obligació, sense esma ni emoció; el policia, que podria passar pel cap dels dolents per com és; el fill adolescent, sense sang a les venes; l'exdona que no se sap si hi és o no... i així tot el repartiment. molt fluix, la veritat.

Com ja he comentat altres vegades, em fot que sèries bones no tinguin continuïtat mentre d'altres pèssimes sembla que no s'acabin mai. En aquest cas, tot i acabar amb un missatge que obre porta a seguir, almenys per ara no hi ha res ferm. Aquesta segur que per molt que la facin, no la veuré segur. The strain i Agatha, tot i no ser ben valorades, no tanco la porta a continuar-les si es dona l'ocasió (és a dir, que no tinc res més a fer), però aquesta, res de res.