REBEL MOON 2

Doncs sí, una setmana més tard, veig la segona part. Després dels dubtes de si feia entrada individual o no, finalment he optat per fer un annex a l'entrada de la primera. I quan ja duia una estona, com que veia que m'allargava, he decidit fer-la apart. Llavors, és bona o dolenta? No, no és que sigui dolenta, però és que poca cosa tinc per afegir a què ja he dit, sinó corroborar les meves sentències. I totes les coses a dir tenen una doble lectura, una de bona i una de dolenta.

Tota la pel·lícula té lloc en un mateix escenari, el poblat de grangers on tindrà lloc la lluita amb les forces imperials. Això ja de per sí, per una banda té mèrit poder fer les dues hores llargues en un mateix espai, i per altra no caure en l'avorriment.

Un dels defectes que comentava de la primera part, que era que els personatges que sortien no sabíem qui eren, d'on venien, la seva història, ho resolen aquí en una mena de taula de la sinceritat, on reunits els sis, van donant-se a conèixer. Emmmm... per una banda una necessitat, per l'altra, una mica "pegote".

I la tercera és un espòiler com una catedral. Quan coneixem la història de la Cora, ens diu que mata la princesa, una persona que tenia el poder de sanar els ferits i els morts. Estava cantadíssim que aquesta princesa no estava morta. Però el descobriment d'aquest fet, és absolutament insuls i poc creïble: de cop i volta, a l'últim minut, un dels supervivents deixa anar que la princesa no és morta, però que no sap on és, donant peu a la frase de busquem-lai guanyem, que obriria la porta a la tercera part. Però aquest personatge, això com ho sap? Perden una oportunitat de fer-ho de manera espectacular. Resulta que al poblat hi ha una grangera, personatge secundari però recurrent, que és rossa com la princesa (sí, una altra princesa rossa, sense comentaris). En un moment en què moren, no un, sinó dos dels "bons", té l'oportunitat de curar-los i revelar-se com la princesa perduda. Tindria també més lògica perquè lligaria més amb la fugida de la protagonista quan deserta de l'imperi. Però no salva ningú.

El què passa és que dins la incoherència de tot plegat, no descarto aquesta opció, que la grangera sigui aquesta princesa. Però no fer-ho així demostra una mica de ser un "guió de pa sucat amb oli" o bàsicament un guió en què estan més preocupats per fer segones, terceres i quartes parts que no pas de fer una bona història. I suposo que això és el punt que fa que una proposta nova es quedi al final en no res i acabi sent oblidada. Llàstima, prometia molt.