QUATRE A L'AIRE

Dos viatges en avió demés de set hores donen per molt. Una de les possibilitats és gaudir de pel·lícules actuals en pantalla petita, i no vaig desaprofitar l'ocasió. Tot i que potser alguna d'elles mereixeria una entrada individua, he optat per posar-les juntes, com si fossin secció pel·lícules a la planxa.

La primera que vaig veure però, va ser una ja vista. En veure la llista, vaig tenir moltes ganes de repetir Wicked, ara que encara conec molt més les seves cançons. La vaig gaudir i ratifico que el final de Defying gravity és brutal. Quina força musical i visual que té.

La segona peli ja va ser un dels plats forts que tenia pendents a Barcelona: la nova de Capità Amèrica, ara ja amb l canvi de superheroi després dels fets d'Endgame. No és cap sorpresa, ho sap tothom i és profecia, que aquesta tongada de pelis Marvel no tenen ni punt de comparació amb el primer MCU. Per originalitat, pe carisma, per guió (els va fer molt mal la vaga de guionistes que van patir), per emoció... Tot i això, els diners manen, i han de seguir fabricant pel·lícules com xurros, i tot i que tornaran a ajuntar-se en un final conjunt, sense cap mena de dubte, ni passaran a la història i feina tindran per recuperar la il·lusió. Aquesta pel·lícula del capità Amèrica, "Brave new world", està bàsicament bé: entreteniment, ritme, bones intencions... un bon intent de reflotar la saga. Però poca cosa més. Inclouen en Harrison Ford de president per donar-li més impuls i atracció, però es queda en un aprovat alt.

El viatge de tornada, tot i sortir passades les dotze de la nit, implicava no dormir massa per gestionar millor el jet lag, així que de seguida em vaig posar amb la primera peli (tercera del viatge). Abans de parlar-ne, cal explicar que he estat dos dies sencers sense recordar quina peli era. No hi havia manera. per molt que m'esforcés, era incapaç de recordar què havia vist. Al final, un raig de llum m'arribà. Era "Beetlejuice, Beetlejuice", la segona part de la peli amb el mateix nom (però una sola vegada). Tot i ser Tim Burton, he de dir que la pel·lícula original mai em va agradar. Tenia els seus moments, però per mi era bastant avorrida. Tot i això, per passar l'estona i no dedicar-li més temps, va ser l'escollida per començar la tornada. Entenc però, que no me'n recordés d'ella. semblant a la primera, amb una trama
diferent però semblant, sense voler ser una còpia, però la veritat, molt txabacana, sense res destacable. Posar la Jeena Ortega per fer el paper de filla de la Winona era lògic, però era com veure la Wednesday en una altre paper semblant. De les 4, la que no aprova.

I quan pensava que no en veuria més pel cansament que duia a sobre, la curta durada d'una altra peli pendent em va fer decantar per ella. Vaiana 2 va ser l'escollida. Sense les novetats que aportava la primera Vaiana, aquesta continuació va de menys a més, per tornar a baixar als últims deu-15 minuts. una nova història, retrobaments entre els personatges, però abús de les mateixes accions còmiques (com el gall). Cançons polinèsiques motivadores, i les noves, doncs potser són també el millor del film. No la desvalororo gens, perquè va aconseguir el què semblava impossible, que m'adormís un altre cop, així que, al final, va ser molt digna.