EUROCOPA FEMENINA (1)

La fase de grups de l'Eurocopa femenina em va agafar a Montréal. Ho anava seguint pels resultats al mòbil, però no podia fer res més. Els equips classificats no han estat pas cap sorpresa, segueix el guió previst. Sap greu per la Polònia de l'Ewa Pajor (però és que només està ella i deu més), i la Portugal de la Kika (que estaven al mateix grup que Ecspanya i Itàlia), però mira, més vacances per eles, que és el què realment importa.

En canvi, els quarts de final ja els he pogut seguir més eficientment. Estan sent partits que no ajuden a què el futbol femení agafi embranzida. al contrari, els haters masclistes de merda que hi ha pel món, i sobretot a Ecspanya, com a model feixista per excel·lència, no paren de fotre llenya al foc.

I és que el partit Noruega vs Itàlia va ser avorrit, no, el següent. La primera part podia fer adormir a qualsevol. al final, 2 a 1 per les italianes, confirmant, un cop més, que Noruega és un bluf. Té magnífiques jugadores, però no té equip, no juguen a res. El més sorprenent és que passessin la fase de grups amb un ple de victòries. Això va despistar i donar esperances, però res de res. Sembla mentida. El segon partit, va ser Suècia vs Anglaterra, molt atractiu d'entrada. A la primera part, Anglaterra feia vergonyeta. Les actuals campiones de l'edició no en feien una de bona, mentre que les sueques, amb un parell de passades, els fotien un 0 a 2. i així fins al minut 75. Entra la Chloe Kelly, revoluciona el partit. Empat, pròrroga i penals. va haver mitja hora de joc intens, ocasions... però a mesura que s'acostava el final, ningú volia perdre. I arriben els penals. Se'n llancen 14, i se'n fallen 9. Però no es fallen perquè xutin a rebentar i se'ls en va la pilota, o perquè les porteres facin grans parades. mare de déu, quins xuts més escarransits. Per mi, plim, són coses que poden passar, i seguiré al costat del futbol femení fins el final, però em fot pels mascles alfa que aprofiten qualsevol escletxa per llençar merda, fent que molts adolescents i no tan adolescents, s'ho creguin tot.

El tercer partit era un dels que tenia clar qui volia que guanyés (Suïssa) però que tenia les de perdre perquè jugava contra Ecspanya. Vaig veure només la primera part, zero a zero, amb sensacions com les de Noruega contra Itàlia. Res de joc ni criteri. La selecció ecspanyola, amb nou d'onze jugadores relacionades amb el Barça, dominava la pilota però anaven sense rumb, no desbordaven, no creaven... aix... Però era el camí per ser eliminades, tot i que no ho veia encara possible. Al final, 2 a 0, amb dos penals fallats, i classificades. Apart del meu desig habitual de derrota ecspanyola, crec que qualsevol dona i/o persona amb un mínim de dignitat també voldria que perdés. És l'única selecció que la seva capitana no porta braçalet LGTBI. Et pot agradar més o menys, però és molt significatiu dels ideals d'aquest estat feixista i masclista. Què dirien tots els "mascles-alfa" ecspanyols?

I per últim, França contra Alemanya. Semblava clar que passarien les franceses, i més deixant amb 10 jugadores a les alemanyes a l'inici del partit. Tot i això, van anar aguantant, aguantant, fins arribar als penals. Aquest cop, també en va haver un grapat, però no per mal llençats sinó per marcats amb estil. I pam, alemanya classificada i preparada per jugar contra Ecspanya a la semifinal. Per cert, que les ecspanyoles no eren les úniques que no duien el braçalet LGTBI. Les franceses tampoc. Quina sorpresa, no? Els dos imperis. Ni França, ni Ecspanya, Països Catalans!