CURIOSITATS QUEBEQUESES

Onze dies en terres quebequeses donen peu a conèixer un lloc diferent, amb una cultura diferent i unes maneres de fer.. diferents. En ser un país dels benestants, en moltes coses s'assemblen al nostre modus vivendi, i hem trobat coses que fan millor, coses que fan pitjor, i... altres coses.

Per exemple, el tema aigua. Per norma, a tots els restaurants t'ofereixen aigua gratis. Tu pots demanar altres begudes, i fins i tot aigua embotellada, però com que la de l'aixeta és bona, sempre van passant i omplint-te el got. A la ciutat, als hotels, fonts arreu per omplir ampolles o cantimplores. Això aquí és impensable, perquè l'aigua corrent de Barcelona... diguem que no és saludable del tot.

Però per l'altra banda tenim el transport. Lògicament, en estar mesos a 30 graus sota zero durant l'hivern, no donen ganes d'estar pel carrer, de manera que el cotxe és el mitjà de transport per excel·lència. Es nota en els semàfors. Molt més temps pels vehicles que no pas perles persones, que et posen un compte enrere des del moment que trepitges l'asfalt. Per com és de gran la ciutat, el transport públic és justet. Tot i que arribes a tot arreu, sempre has de fer un o dos transbordaments (si no ets al centre). Els autobusos i les estacions de metro es veuen antigues, però van ràpids, molt ràpida. Fins i tot alguns obren portes abans de parar-se! Tornant als cotxes i la circulació, hi ha molts carrers de doble sentit, i quan toca girar, és un campi qui pugui. No existeix una estona per girar. quan tens verd, tu tires, i ala que no ve ningú, gira, però vigila no estigui creuant algú, o et vinguin per una altra banda... és força caòtic. Això sí, als passos de vianants, s'aturen a la que veuen que estàs a punt d'arribar, respecte absolut. I per tancar el tema, increïble aquestes autopistes en línia recta, que des d'una punta no veus el final.

La gent d'allà, prou bé. Hi havia el tema de la llengua, que al ser francès, si vas amb l'anglès per davant, no comencem bé. Hem trobat de tot (sobretot a la Comic Con, on hi havia centenars de persones disfressades de les maneres més estrambòtiques possibles), i és cert que en general, són força atents. Fins i tot si et veuen perdut, t'ajuden, com quan esperàvem un bus en una parada que estava anul·lada. Conviuen força amb la natura animal, i no ho dic només pels mosquits, sinó perquè hi ha esquirols per tot arreu! allà on hi hagi un arbre, et trobes un esquirol. I també vam poder veure ossos rentadors (els "mapatxes" en castellà) i marmotes pels parcs de la ciutat.

Hi ha piscines i camps per jugar públics, també impensable aquí. Però per l'altra banda, el tema dels preus... com ho diria... Tu veus que una cosa et costa, per exemple, 50 dòlars canadencs (31 euros), i quan pagues, et cobren 60. Quan posen els preus , no inclouen els impostos, de manera que et quedes amb cara de pòquer. I si és un restaurant, a sobre has d'afegir la propina, que és obligatòria!

Una de les coses més curioses era quan et trobaves una església, amb la seva torre, al costat d'un gratacels descomunal. El contrast era molt bèstia. I després, et feien adonar que clar, allò no té res d'antic. Són esglésies fetes a semblança de les europees de l'edat mitja, però clar, allà, la més antiga deu tenir 100 anys!

I no podem acabar sense palar de la seva puntualitat. Si diuen que una cosa comença a les 17h, comença a les 17h, no a les 17:01h. I per acabar, igual. Són molt puntuals. Que a veure, és una bona virtut, no com els llocs on comencen mitja hora més tard... però potser en fan un gra massa. Si fas tard, pringues. I els horaris són poc turístics. Per exemple, el parc d'atraccions, el dissabte per sort, tancava més tard.. a les 21h!!!! Els altres dies, a les 20h!!