GODLESS

De vegades et trobes sèries força bones o molt bones. I de tant en tant et trobes sèries que, a part de ser molt bones, són minisèries. No els cal allargar trames, no els cal fer mil temporades. No, és que realment, no cal. Godless és una d'aquells exemples del clàssic "el que és bo, si és breu, dues vegades bo" (amb tot l'amor pel català, què malament que sona. Total, que aquesta sèrie de 7 capítols és molt bona. Té els seus moments de "baixon", però en línies generals manté el tipus al llarg de tota la seva durada, i a més, té un final... ufff... quin final... Però anem a pams.

Ens traslladem al western nord-americà, on en un poble on gairebé tots els habitants són dones. Els homes, 83, van morir tots de cop en un accident a la mina, i des de llavors (han passat diria que dos o tres anys), han anat vivint i evolucionat com a comunitat. A aquest poble arriba un antic bandoler, que ha fugit de la seva colla, capitanejada per un malvat Jeff Daniels que broda el paper, amb una bona saca d diners que els ha pres. Pel dolent, aquest noi era com un fill i se sent traït. L'està buscant per tot arreu, i per allà on passa, com Atil·la, no queda res ni ningú; és un genocida dels d'antes.

Durant els capítols, veiem com va la persecució dels dolents, com encaixa el fugitiu en una de les granges a les afores del poble de La Belle, i unes dues o tres trames més, que exploren la resta de personatges i històries. Totes elles interessants. És cert que es pot criticar que el què sembla una sèrie feminista, per demostrar l'apoderament de les dones en el poble, queda una mica diluït Se les coneix, les veus i valores la seva trajectòria, però segur que si ens poséssim a comptar minuts de cada gènere, veuríem que més de tres quartes parts s'ho emporten la persecució i vivències dels homes. Algú ha vent la sèrie com una cosa, i després resulta que no, a part de la idiosincràsia d'aquest pobles tan femení, no hi ha res més.

Fins que arriba el final. No faré massa espòiler, però és evident que tots els episodis avancen per arribar al clímax final, quan la colla de 30 bandits arriben al poble de La Belle. Res, no diré què passa, però aquells vint minuts de "trobada" entre els dos bàndols és brutal. Les escenes, les imatges, les interpretacions, el so, la música... tot, absolutament tot està al servei d'aquest xoc, convertint-se en un dels millor vint minuts televisius, ja no només de l'any sinó que podríem dir de la dècada.

He gaudit molt de la sèrie, dels seus personatges, la història i del final (alerta, no els deu minuts finals, sinó els anteriors que explicava), així que sense cap mena de dubte, la veurem al top d'aquest any.