Com deia, és una enèsima versió sobre aquest mite, però té algunes diferències. En aquest cas, l'home invisible no és tan protagonista, sinó que la pel·lícula se centra en la figura de la víctima. Un noia presumptament maltractada per la seva parell, que aconsegueix deixar-lo. L'home, científic, amb un laboratori per fer experiments a casa, mor en un accident. Però la noia sent la seva presència allà on viu ara, i de mica en mica, veiem com es mou el llençol, com apareixen coses fora de lloc, fins que finalment veiem que realment, hi ha l'home invisible assetjant-la.
Però la peli se segueix centrant en ella, com el seu entorn la pren per boja, i finalment, en un atac de l'home invisible, l'acaben detenint i amb previsió de ser tancada en un centre mental. Aquesta perspectiva és la què la fa diferent. Però sobretot, el millor de la peli i el què la fa inquietant, són els moviments de càmera. Molts moments en què enfoca pars de la casa, de l'habitació, i et dona a entendre que està allà, encara que no el vegis. El director aconsegueix posar nerviós a l'espectador, enfocant una paret on no hi ha res. Té un mèrit destacable, en un món cinèfil on tot depèn del monstre o la sang que ensenyes. Aquí, sense més que la imatge sense veure res, et posa en tensió, demostrant que no cal un gran pressupost per aconseguir l'emoció.
El final, però, no el considero a l'alçada de com s'havia anat desenvolupant la trama. Al contrari, et deixa amb cara de... no sé... al final què ha passat? Però de totes maneres, passa l'examen, sense dubte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada