EUROCOPA FEMENINA (2)

Pels pèls. La lectura d'aquesta Eurocopa femenina s'ha de fer des de molts punts de vista. El primer, i pel qual he començat, pels pèls, fa referència a que va anar de ben poc que guanyés la selecció ecspanyola. Sí, està ple de jugadores catalanes o del Barça. Sí, em sap greu veure-les desfetes. Però primer és el país i després ve l'equip, i com ja és de domini públic, que Ecspanya perdi en totes les competicions que disputi és per a mi, objectiu número 1. Caram, si fins i tot he hagut d'anar amb França per complir aquest dogma! Doncs per molt poquet que les vermelles no s'emporten el premi final, aconseguint la triple corona, després d'haver guanyat mundial i Nations League. Per altra banda, que fossin campiones no implicaria res de res, només que elles estiguessin contentes, perquè a l'estat ecspanyol, res canviaria, seguiria sent masclista i seguiria menyspreant l'esport femení, sense donar-li els recursos necessaris per seguir creixent.

Doncs bé, a la final van arribar ecspanyoles i angleses. Les primeres van eliminar Alemanya, amb un gol de l'Aitana a la pròrroga, i les lionesses van deixar fora a Itàlia per dos a un. Però, qui mereixia guanyar? Qui hauria estat la juts campiona? Les coses com siguin. Un cop més, no hi ha hagut cap selecció que hagi estat brutalment superior a les altres. Totes han hagut de remuntar o anar a penals en alguna eliminatòria. Això pot passar, pots jugar molt bé, però que la sort no t'acompanyi i hagis de gastar 30 minuts més o la sort del penals. Però la qüestió és que si hagués hagut alguna selecció superior, s'hauria notat. Per molt que em faci ràbia, les ecspanyoles són les que han tingut estones de millor joc, força més que les altres, però llavors no podia ser una copa justa si volia evitar el seu triomf. I ha passat com amb el Barça d'aquest any, dominadores, però a l'hora de la veritat, qui ha de marcar, no ho feia. I per això han hagut de fer dues pròrrogues. si haguessin sentenciat, no hauria passat.

Anglaterra són les campiones, tal com ja ho van ser fa 3 anys, i gairebé de la mateixa manera (llavors la Kelly va fer el gol de la victòria a la pròrroga, i aquest any va ser l'última llançadora del penal). Però, a què ha jugat Anglaterra? A res. Als quarts, ja van passar de ronda pels penals, quan perdien per 2 a 0 al minut 80! I a les semifinals, perdien amb Itàlia fins al minut 97!!!! Empaten a l'últim segon i marquen a la pròrroga! Cap partit l'ha guanyat per jugar bé o millor que les altres. Però així ho han fet, i així s'han proclamat campiones. Ha estat just? No, és clar que no. Però a l'hora de la final, no hi havia alternativa si s'havia d'evitar la victòria vermella.

Aquesta Eurocopa no passarà a la història, i caldrà seguir remant molt per assolir més normalitat en el futbol femení. Però ja està, s'ha acabat. Que descansin molt. M'és igual quan s'incorporin a la pretemporada de l'equip, que descansin i vinguin amb les piles carregades per afrontar un any que pot ser complicat. Esperem que no, que els que manen sàpiguen el què fan...