ESTELS

Arribem a l'equador del descans estival amb una entrada que sense voler, té un picada d'ull al curs que començarà d'aquí un mes. La curta estada per la zona del congost de Mont- Rebei, ens va portar a fer una activitat clàssica (observació d'estels) en un indret ´nic: el Parc Astronòmic del Montsec. Diuen que per la seva situació i per la quantitat de cúpules de les què disposa, és el millor del país. Un respecte per l'Observatori Fabra i la seva història, però és cert que al costat de Barcelona, poca observació a ull nu pots fer, ben al contrari d'aquest observatori d'Àger.

Molt n'havia sentit a parlar, i ganes de veure'l no han faltat mai, però la distància era un escull important. Donada l'oportunitat, no es podia perdre de cap de les maneres. Afegim la part escolar: un dels punts guais de tornar a tercer de primària, és la possibilitat de tornar a fer el projecte de l'Univers i el Sistema Solar, sense dubte, el meu favorit que trobava molt a faltar. La visita al Parc astronòmic és l'aperitiu i la posta a punt per tornar a presentar aquest món als nens i nenes de 8 anys.

Vam fer la visita de les deu de la nit i durava dues hores. La primera part, ens passen en una de les cúpules que tenen una pel·lícula en 3D d'uns 45 minuts sobre els viatges de les dues Voyager. aquest és un projecte increïble, i les dues naus, llançades fa tants anys, ja són als límits del nostre Sistema Solar, després de tota la informació que ens ha enviat de tots els planetes i algunes de les llunes. Ens parlen de tots ells, de la taca vermella de Júpiter, de com és Io, Europa, Tritó (que s'està desfent!) i moltes coses més. L'únic però que hi poso és la sensació de mareig que en va agafar en algun moment del viatge, quan anava a tota llet. Vaig haver de treure'm les ulleres més d'un cop i descansar la vista.

La segona part és la d'observació. Ens porten a una altra cúpula i des d'all, enfoquen el telescopi capa a punts concrets i en fan la fotografia per tal que, a través d'unes pantalles, ho puguem veure. Així, primer va ser Vega, l'estrella; després un cúmul globular i finalment la galàxia del barret. Cada una d'elles, més lluny. I ens expliquen el tema de que mirem al passat, etc. He de reconèixer que moltes de les coses que ens explicaven jo ja les coneixia i les transmetia als nens quan estava a tercer fa uns anys. No ho dic per desmerèixer les explicacions, sinó per adonar-me que em cal ja anar més enllà.

Finalment, sortim a l'exterior per veure, a través d'un telescopi, el cúmul que ens acabaven d'ensenyar per la pantalla. Allà, lluny de la contaminació lumínica, vam poder gaudir d'un cel estrellat meravellós. A part de Polaris, vam poder veure altres constel·lacions i estrelles. La meva boca feia aigua de pensar com transmetre-ho de nou als nens i nenes. L'única llàstima va ser que ens va coincidir que ja no teníem visible cap planeta (ens l'haurien fotografiat). Tots estaven ja amagats. Com hauria xalat veient Saturn a través dels seus telescopis... Un altre dia serà.