LAZIO - NAPOLI

El Barça està tenint la sort d'anar passant rondes de la copa del rei (quan deixarem de jugar-la?), i si tot segueix el previst, arribarà a la final del 20 de maig. Si per aquesta banda hi ha sort, pels que voldríem veure aquests partits per televisió, ens hem d'aguantar. A cada jornada, el canal + decideix quin partit és "El partidazo", que vol dir que si no pagues no el veus. I són tan simpàtics, que des de fa unes quantes rondes, aquest "partidazo" és sempre el del Barça. És igual que hi hagi altres equips, anada i tornada... sempre és el Barça. Fins aquí, tampoc és res estrany, ja hi estem acostumats a això. El problema o el què m'indigna més, és una altra cosa.
Quan l'endemà, poses TV3 per veure els gols, resulta que no tenen les imatges. Et diuen el resultat, surten les declaracions dels entrenadors, però d'imatges del partit, cap ni una. Aquesta maleïda guerra d'interessos entre els canals, fa que segons qui, no pugui ni passar els gols pel telenotícies. I dóna la casualitat, que just després, et parlen de partits de la copa d'Itàlia, com per exemple, aquest Lazio-Nàpols. I veus el resum. I els gols. I les entrevistes. Així que, aquí a Catalunya, no podem veure els gols que fa el Barça a la copa, però sí que podem veure els que fa, jo què sé, el Southampton. Ho sento molt, però no em negareu que és absolutament esperpèntic i increïble... Per mi, una mostra més del país de pa sucat amb oli que és Espanya, de lo irracional i il·lògic que són els que manen i governen en el món dels mitjans de comunicació, taurons pesseteros que no els interessa res més que la seva riquesa. "Oju", que si Catalunya fos un estat, possiblement passaria el mateix, perquè en tonteries, no anem mancats, tampoc... Però ara mateix, és un fet francament penós.

500 + 1

Aquesta vegada, a diferència dels 100, i dels 400, per celebrar l'arribada als 500 articles en aquest bloc, recordaré quins han estat els articles més visitats i els seus possibles motius.
Per cert, a l'article previ al 300, deia que esperava que 300 articles després, ja fóssim estat independent... aix... em sembla que he tornat a fer curt...

1r, amb 2.363 visites, BON NADAL
La diferència de visites amb el segon article és abismal. Però té una explicació. Amb aquest títol, i amb aquesta imatge, buscar-ho pel cercador et portava directa a aquest article, i així arribaven molts visitants. Res a veure doncs, amb un possible interès. De manera que podríem considerar que aquest article no compta en aquest rànking.

2, amb 198 visites, QUE NO S'APAGUI LA FLAMA 
L'article que parlava de la celebració dels 30 anys de Foc Nou. Aquest, i els dos següents van ser publicats també al facebook, i això va provocar que arribés a molta gent. A més, amb 3 comentaris, podríem dir que compartiria podi amb el d'articles més comentats.

3r, amb 183 visites, ALGUN DIA SERÀS NOSTRA
Article que parla de la quarta torre de vuit amb folre carregada pels Castellers de la Vila de Gràcia. També molt llegit per haver estat al facebook.

4t, amb 119 visites, TRAVESSERA AMB TORRENT DE L'OLLA
Un altre article casteller, parlant de la mítica cantonada on s'aixequen pilars o castells durant el cercavila de Festa Major.

5è, amb 114 visites, CURTS DE PIXAR
I finalment, un article divertimento on comento com de divertits són aquests curts, en un moment en què es treballaven a classe. Per cert, d'aquí un parell de mesos hi tornem!

500

EN MARIANO CREA ESCOLA

Ahir diumenge es va celebrar la nit dels premis Gaudí, els premis del cinema fet a Catalunya, amb catalans o per catalans. Una de les coses que crida més l'atenció és que per aquest motiu, es poden premiar persones no autòctones però que han participat en pel·lícules fetes per catalans. Bé, la veritat és que és una mica complicat, però t'hi acabes acostumant i gairebé entenent.
Per altra banda, també és lògic, perquè la nostra indústria cinematogràfica tampoc és tan extensa com per fer aquests premis basant-nos en un producte 100% català. Està clar que si algun dia som un país normal, aquest acte no semblarà tant una festa casolana, com el partit de futbol de la selecció catalana de cada Nadal.
L'intent de l'Acadèmia per mirar de normalitzar el cinema a casa nostra és molt lloable, i aquests premis han de seguir endavant, això no es pot dubtar. Ara bé, personalment em va semblar que hi havia una mica de menyspreu, tot i que potser són paranoies meves. I és que dels premis als 4 actors només un d'ells era present a l'acte (espanyol, per cert...). Ni el millor actor, ni la millor actriu, ni la millor actriu secundària hi eren en cos present. Evidentment, estaven treballant a altres països. Però segur que si fossin els premis Oscar, Goya, Berlín, Venècia, etc... hi haurien estat presents. O potser no. Però és que fins i tot l'actriu que rebia un Gaudí d'honor per la seva trajectòria, no hi va anar!
Els tres actors guanyadors, això sí, van donar les gràcies a través de misstages gravats i que passaven per la pantalla. Ja ho dic jo, que això de parlar a través de pantalles com en Mariano ha creat escola.
En definitiva, que quina llàstima que passin aquestes coses, ja que desvirtuen més actes com aquests premis, que ja els costa prou tirar endavant i donar la cara.