EN FA 299

Tal dia com avui fa 299 anys, Barcelona es disposava a viure el final del seu brutal setge. Després de més d'un any encerclats, tirotejats i bombardejats per les tropes borbòniques, la nit del 10 de setembre de 1714, tots els habitants d'aquella Barcelona sabien que estava a punt d'acabar-se.
Dos-cents noranta-nou anys després, seguim recordant aquells fets que van significar la derrota final en aquella guerra, el què molts historiadors han definit com la primera gran guerra. Cert que encara quedava Cardona, que caigué cinc dies després, però la caiguda de Barcelona pel simbolisme i per la brutalitat del setge fan que sigui aquest dia i no el 18 el que marca la fi de la nostra llibertat.
Ara som molt milers més els que volem la independència del nostre país. Milers que sumen milions que miren endavant, cap al futur. Però no podem oblidar de mirar enrere. No podem oblidar tots els que han lluitat per Catalunya durant centenars d'anys (abans, durant i després del 1714). Però en el cas que ens ocupa, no podem oblidar els morts en aquella guerra que portà a la nostra derrota.
Per tots ells hem de seguir lluitant, vagi com vagi tot plegat, facin el què facin polítics, Assemblees i companyia... Per ells cal passar pel Fossar de les Moreres a retre homenatge (n'hi ha molts que s'obliden).
Demà, onze de setembre, milers de catalans uniran el principat de punta a punta, al llarg de 400 km, en una mostra més de la voluntat d'un poble. Avui encara arribava la notícia que l'Estat Espanyol prohibeix que la Via entri al País Valencià. És que és increïble... com es pot prohibir una cosa així? Tancaran les fronteres que en uneixen amb el sud? Per això i per tantes moltes altres raons, aquesta Via Catalana ha de ser un èxit.
La lluita seguirà l'endemà.

PD. He volgut fer una picada d'ullet a aquest número, el 299. Aquests 299 anys de l'onze de setembre els he fet coincidir amb l'article 299 del bloc... res, una simplicitat... Tant de bo puguem estar parlant d'un nou estat a Europa d'aquí 299 articles (i no anys)