LA GENT VOL VIURE EN PAU...

... i hi ha quatre desgraciats que no els dóna la gana!
Me n'he assabentat avui gràcies a les reaccions dels partits anti-catalans (diguem les coses pel seu nom, dir anti-catalanistes és una fal·làcia) i als mitjans de comunicació de les Espanyes.
Resulta que l'Info-K, el programa del canal Súper 3 que explica les notícies als nens i nenes, dijous passat va parlar de la Via Catalana. Hi van sortir alguns menors que hi van participar donant la seva opinió. PP, C's, el PSC (amb la boca petita, clar), juntament amb el periodisme més imparcial (Mundo, Razón) han començat a demanar dimissions, compareixences del Govern... han posat el crit al cel per la utilització de menors amb fins polítics, un fet "menyspreable". Mira que intento esta tranquil, no saltar a la primera, reaccionar amb el cap... però és que no em deixen! Cada vegada que obren la boca la meva indignació arriba més amunt (de fet, està a punt d'atrapar el Voyager I, i mira que està lluny!)
L'Info-K és un programa GENIAL! Poder explicar als nens el què passa al món de manera entenedora, és importantíssim! Els acosta a la realitat sense que sembli un decorat paranoic com és realment. Facilita la feina a pares i educadors que de vegades ens costa explicar segons què. Moltes vegades, els mateixos nens i nenes són protagonistes perquè fan ells els reportatges, les entrevistes, etc... La qualitat i el servei d'aquest programa és inqüestionable.
Mentre a Catalaunya es fan programes informatius i culturals amb nens de protagonistes, a les Espanyes, els nens els fan servir en programes tipus Tu cara me suena (on es disfressen de artistes "grans" i els imiten, vestint-se com putots) o bé Gran Hermano (estan preparant una edició infantil que esperem no vegi mai la llum).
Resulta que al país hi ha una manifestació cívica d'un milió i mig de persones, unint les mans de punta a punta de Catalunya... i què volen? Que no surti la notícia? És que si el mateix s'hagués realitzat per a demanar la tornada dels toros, també n'haurien informat! La qüestió no és el què, sinó el com i els quants. Si una notícia és important, ho és en noticiaris de grans i de petits. I si és per a nens, el normal és que surtin nens parlant, com han fet al llarg d'aquests dotze anys.
Això em recorda al què passa de vegades a les escoles. Podem dedicar hores de tutoria a parlar del Tibet, o la segregació racial, o l'esclavatge infantil als països del tercer món. Però ai...!!! Com parlis dels problemes del propi país, que és del què es parla a les cases, al carrer... això sí que no! Com parlis de la crisi, dels bancs, dels polítics o de la independència... Ja has begut oli! Això no està ben vist! Parla de les incoherències d'Obama, que a tothom li sembla bé. Parla de les incoherències d'en Mas, i ja la tens liada.
Lògic, no? Això sí que és tenir una escola la dia... parlar només del què passa fora del país o va passar als anys 60...
Doncs no, així no es fan les coses. així no s'educa. Amagant els fets del dia a dia? Molt bé INFO-K!