dijous, 12 de setembre del 2013

NO VOLIA, PERÒ...

És veritat. No tenia pensat fer cap entrada sobre la Via Catalana de la Diada d'ahir. Penso que ho hem viscut, ho hem vist i ja hem llegit i sentit tants comentaris, opinions, vídeos, fotos, que la meva aportació no feia falta. cadascú es pot quedar amb el seu tros de Via al cap, al cor... o potser alguns encara el tenen a l'autopista tornant del sud.
També creia que potser escriuria sobre el començament del curs escola. Sí, avui ha començat la rutina de veritat per a gairebé tota la població catalana. Hem passat d'un esdeveniment històric a un altre que ens marca el dia a dia de veritat.
Però al final, patapam! Via catalana.
I què vull dir? Res. Com suposo que tothom, expressar un orgull infinit del nostre país per la fita aconseguida, una satisfacció enorme. Malgrat el temps, els km, els desplaçaments llunyans... malgrat tot, vam unir de punta a punta el principat, i fins i tot ens vam unir dins la Catalunya Nord i el País Valencià. Increïble. Moltes felicitats als organitzadors i a la feina de tots els voluntaris, que fou enorme. I desitjar que aquests organitzadors no defalleixin. Quan els polítics de torn comencin a alentir el procés, i la gent comenci a cansar-se, hauran de tornar a estirar del carro com molt bé ho han estat fent al llarg d'aquests mesos.
Crec que el millor homenatge és els diversos enllaços que hi haurà a continuació.
Primer, és clar, les millors imatges de la Via (bé millors, de les que van gravar tv3; perquè segur que n'hi ha d'altres molt millors). Després, l'obertura del programa de ràdio del Jordi Basté, un bon conte. I finalment, l'opinió d'un periodista força conegut, el Gabilondo, que demostra que a Espanya hi ha gent que pensa, i que també s'hauran de moure si volen que en parlem democràticament.
No val la pena posar el vídeo dels feixistes rebentant l'acte de la Diada a Madrid. Senzillament, tenim maneres diferents d'actuar, i en 300 anys no han canviat. Tampoc cal posar enllaços a Alerta digital, tot i que els figurants de cartró, el pagament a la gent de la via, i les vaques per omplir, són comentaris dignes de Polònia. O la Camacho, parlant de la Diada de la confrontació... perdoni senyora, jo fa anys que estic enfrontat a vostès, no ve pas d'ara... 
Però bé, a recordar bons moments i a seguir lluitant CADA DIA  per la llibertat del país, i no només de paraula!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada