CORTINA DE FUM

En l'últim exemplar de L'Independent, a l'enquesta a la gent del carrer es pregntava l'opinió sobre la Via Catalana. Només surten les opinions de 4 enquestats (desconec si només fan 4 preguntes o és una selecció de lo milloret). La qüestió és que 3 dels 4 enquestats s'hi mostren en contra o escèptics. N'hi ha una que es nota que té al cap aquella idea que inculquen els contraris a la independència:
"Amb tots els problemes que hi ha, sembla mentida que es gasti temps i diners en això de la independència. El què importa és crear llocs de treball, les retallades, sortir de la crisi, etc."
És en part lògic que utilitzin aquests arguments. Els espanyols i els catalans contraris a la independència i també amb poques ganes de pensar, fan seu aquesta raonament, per donar a entendre que als independentistes no ens importa la situació social actual.
Però clar, sabem la veritat, no? Clar que ens importen les retallades i estem en contra d'aquesta manera de lluitar contra la crisi, i més si es toquen sanitat, educació i les ajudes al tercer sector. Clar que volem que es creïn llocs de treball i que s'acabi aquesta tendència a tenir més persones a l'atur. Clar que volem sortir de la crisi. Clar que volem que tots els corruptes vagin a la presó i no en surtin més.
Però ara exposem una situació semblant en un àmbit més petit com pot ser el familiar. Una família amb pare, mare i dues o tres criatures, és igual. Un dels progenitors no té feina. Existirà una preocupació per a tornar a treballar, que omplirà hores de dedicació del cap d'aquests pares. Però mentre busquen feina, no es preocuparan per la malaltia d'un dels fills? No aniran a les entrevistes a l'escola d'un altre fill perquè té X problemes? No es preocuparan de portar el cotxe al taller perquè se'ls ha espatllat? No aniran a aquella reunió sobre la instal·lació d'un ascensor a la seva comunitat? I així podríem seguir fins a l'infinit.
És a dir, que les persones podem preocupar-nos de més d'un tema-conflicte a la vegada. Que parlem i dediquem hores a una qüestió no ens fa oblidar les altres ni a prioritzar-ne cap en concret. Es pot fer tot alhora. Així que aquesta excusa no serveix, és absolutament banal.