Després de moooooooolts anys sense haver-ho de fer (em sembla que des del 1997), he tornat a fer classes de castellà a l'escola.Que lluny queda la ja mítica frase: "¿Por qué no te cordas la bata?" Encara avui tinc clar que la paraula "abrochado" no em pot sortir de manera inconscient. Però què hi farem? Aquí estem, en plena efervescència catalana, ensenyant als nens i nenes a expressar-se en castellà.
Ep! No ens enganyem, tampoc! Aprendran més castellà amb mi que no pas plàstica! Això sí que és poc adient a la meva persona. Lo del castellà, amb professionalitat i bon humor es pot fer la mar de bé.
Ara bé, això tampoc treu que de tant en tant em puguin anar apareixent lapsus lingüístics. I el primer dia ja en vaig tenir un. Estàvem parlant d'una lectura, i al meu cap havia de parlar sobre un calaix. Però ai las... no em sortia com es deia calaix en castellà. Calaixo? Calajo? El meu cap anava a mil per hora pensant com dimonis es deia mentre anava parlant i s'acostava el moment de di-la...
Però com que el món dels nens i nenes és imprevisible, una nena va dir en un moment donat: "¿Cómo en un cajón?"
Ooooooh! Fantàstic! És cajón!!! I jo vinga somriure internament per dintre! I és que no sé si tot això em costarà un c(o)jón!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada