ALGUN DIA SERÀS NOSTRA

24 de setembre de 2012, plaça de Sant Jaume de Barcelona.

Comença la tercera ronda de la Diada Castellera de la Mercè. Sense que ens diguin massa cosa, molts castellers ens anem col·locant a la posició que més o menys sabem que estarem. Ens anem trobant, ens anem mirant... tots sabem el què tenim entre mans.
Van cantant nom per nom a tota la soca, i finalment, tothom és al seu lloc. Entren a alinear les rengles i ens quedem ben quiets. Ningú diu res. no hi ha cap crit d'ànim ni eufòria. Tots sabem què passarà ara. Es va tancant la soca i anem notant els reforços d'altres colles que ens vénen a donar un cop de mà.
Pugen segons, i amb ells, el nucli, els terços i la resta del folre. A la soca no ens movem. Quarts pugen i es dóna el vist-i-plau. Pugen quints i sonen gralles. Aguantem la respiració i tanquem els ulls per sentir amb la música per on va el castell.
La soca, com a Festa Major, és una roca; potser no tant sòlida, però igualment impecable. Notem els peus del folre i una forta sacsejada que la plaça acompanya, primer amb un "uiiiiiiiiiii", seguit d'un "xxxxxxt".
Apretem, sona l'aleta. Castell carregat. Ara ve el què encara no hem sabut fer. Però no tardem en descobrir que encara no ho hem après. El castell cau i la torre queda carregada per quarta vegada en la nostra història.
Algun dia seràs nostra, i aquest dia serà el diumenge 7 d'octubre a Tarragona.