dimarts, 4 de setembre del 2012

INCÒGNITA I ESPERANÇA

D'aquí just una setmana ja sabrem si realment la manifestació de la Diada haurà estat la trobada independentista més nombrosa de la història.
Com ja he dit en moltes altres Diades, l'important no és quanta gent som el dia 11, sinó quants en serem el 12, el 13, etc. Tot i això, no negaré que és un tema que actualment, il·lusiona. Il·lusiona perquè sents parlar cada dia d'independència a gairebé tots els mitjans de comunicació, i això, és un pas endavant claríssim. Il·lusiona perquè ha deixat de ser un tema de "quatre gats" per sortir al carrer i estar en boca de molta gent. Il·lusiona perquè veus com arreu del país van sortint iniciatives que van adreçades a aconseguir plena sobirania (d'Arenys a Sant Pere de Torelló)
Però clar, què passa amb qui ha de prendre decisions? Si els hem de seguir mostrant el camí, ho farem; si els hem d'empènyer, ho farem. No ens han d'espantar "fantasmes" de l'exèrcit espanyol dient bajanades, ni els màxims governants castellans. L'únic que ens ha d'importar és el què nosaltres volem, i que quan tirem endavant ho fem valents i decidits.
No serà fàcil, però ho hem d'intentar i ho hem d'aconseguir!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada