BULLYING

Tots hem sentit a parlar del bullying o assetjament escolar. S'ha convertit en un terme popular, en un nom comú, i que malauradament s'utilitza molt a la lleugera. A les aules, sempre els nens i nenes han creat diverses formes de relació entre ells, els grupets, les colles... i també sempre hi ha aquells nens i nenes que per diversos motius, tots ells ben estúpids (dur ulleres, ser grassonet, tenir pigues, costar-li els estudis, portar vambes que no són de marca...), són objecte de burla.

Això ha passat, passa i passarà. Però no per això els educadors ens hem de quedar amb els braços creuats. Cal, simplement, educar, i parlar constant ment amb els nens i nenes del respecte a la diversitat i a les persones.
Ara bé, el bullying, és un assetjament continuat, repetitiu, de cada dia, a cada hora, i que provoca un sentiment d'indefensió a la víctima brutal. Malauradament, s'utilitza aquesta paraula molt a la lleugera i sense tenir-ne ni idea de res. Tothom es creu amb el dret d'opinar del què passa a l'escola o a la classe sense saber del cert què s'hi cou. Per què els adults actuen així? Per què diuen les coses sense pensar, amb l'únic desig de criticar?
Aquest inici de curs ha estat dur, i tot, perquè algunes persones es creuen que poden dir el què els dóna la gana sense cap mena de certesa, i altres persones que s'empassen qualsevol cosa només per fer safareig. Si els adults actuen d'aquesta manera, què pensem que faran els nens i nenes?