HISTÒRIA

Onze de setembre de 2012. Era veritat. Deien que podia ser històric i ho va ser. Milió i mig de persones (com a mínim), de totes les edats, totes ocupant el centre de Barcelona amb un sol crit: Independència. Què més dóna que en tres hores sols caminéssim 20 metres? Les sensacions viscudes van ser moltes, i com ja havia dit anteriorment, pels que cada Diada Nacional sortíem al carrer cridant el mateix, va ser especial. Ara se'ns escolta; ara se'ns pren seriosament, encara que diguin el contrari.
Quin ambient! Feia goig, al migdia, passejar pel Parc de la Ciutadella i veure tants grups de gent arribats de tots els racons del país, tantes famílies, i tots amb senyeres, estelades... Era com un somni...
Però què hem aconseguit? Encara res, però hem de seguir empenyent endavant,sigui com sigui. Hem de convertir això en un camí sense retorn, que no puguem anar enrere. Hem d'aconseguir que d'aquí un any, quan recordem la manifestació, estiguem més a prop del destí final. Depèn dels polítics, sí, però també depèn de nosaltres fer que no s'oblidin pas, ja que tenen certa tendència a ser desmemoriats!