La primera: uns campaments pels fills dels treballadors de la Nissan l'any 91. Aquell va ser l'any en què em vaig sentir per fi, com un monitor de veritat, que sabia què em feia, i aquests campaments em van ajudar moltíssim. un equip de monitors creat només per aquella ocasió i vam congeniar molt bé; els nens súper-agraïts, i la veritat és que fou molt bonic (encara me'n recordo...)
La segona: uns quants monis de l'esplai del Carme vam voler fer alguna cosa cobrant per després donar una part dels diners a l'esplai. El què vam trobar va ser el projecte "Eurobarri" de la Generalitat de Catalunya. Durant uns quants dissabtes, cada monitor anava fins un centre cívic de Catalunya (de barri marginal) a fer alguna activitat amb un grup de joves. Tot el projecte culminava amb un viatge als Alps francesos i a Milà. El viatge va estar bé (tot i dur joves conflictius), però ja he dit que a nivell de monitor no vaig aprendre'n molt.
La tercera: A través de Pere Tarrés, un camp de treball a Vallcebre per reconstruir el tren miner turístic. Els joves no estaven gens motivats, va ser un desastre, en cap moment monitors i nois vam connectar, i a sobre, el diari AVUI va mostrar el camp de treball com un camp de tortura pels nanos, i van haver de sortir alguns d'ells per la ràdio i al Regió 7 per desmentir-ho tot. Va ser una experiència per oblidar.
Hola carles, remirant per internet, hem descobert la teva menció, sobre un dels camps de treball, del tren miner de vallcebre.
ResponEliminaSentim que fos una experiencia per oblidar, ens agradaria que tots els que heu participat d'aquest camps, tingue-ho un bon record, pero aixó, a vegades per diverses circunstancies no es possible.
Al menys en tens un record, si t'animes a tornar-hi ahi hi serem, i podrem parla-ne, jo os tinc molt present, i molt agrait.
Be enhorabona, i una gran abraçada de part meva,
Francesc 653942475