DE LAGUNEN RES

Uns dies al càmping de l'Alt Empordà on hem anat altres estius ens ha permès palpar i notar en pròpia pell els efectes de la pandèmia en el turisme. Evidentment, pel meu interès personal, m'ha semblat bé, ja que les aglomeracions han estat inexistents, però és evident que per la gent que menja de la feina d'aquest sector, ha estat un daltabaix important.
El càmping estava força buit. En ple agost, no hi cabia ni una agulla més. En canvi, aquest any, podies veure els extrems del recinte girant el cap a dreta i esquerra. Molt, molt buit. Tant, que podies reservar el mateix 15 d'agost i tenies lloc, quan en situació normal, o reservaves el març, o no tenies lloc. També s'ha notat en la nacionalitat dels estadants. Com comentàvem a l'entrada Lagunen, la quasi totalitat de la gent eren holandesos, francesos, alemanys, belgues. Hi havia molt pocs autòctons. Aquest estiu, dels pocs que érem, la gran majoria eren del país. Hi havia algun europeu, sí, valents, però eren potser un 20%, una proporció inversa a l'habitual. Anessis on anessis, senties parlar català. A veure, a nosaltres no ens molestava pas ni una cosa ni l'altra, però és cert que pel MEC és més fàcil entendre's amb gent de la terra. Això sí, la caravana d'uns austríacs continuava allà, a primera línia de mar (però no a costat del camí com sempre, que tontos no són).
Durant aquests dies hem procurat fer el màxim de repòs perquè venen temps convulsos i complicats. Molta lectura, molt sudoku, i molta calma, que venen corbes. Això sí, vam trobar na estona per fer un petit recorregut en bici pels Aiguamolls de l'Empordà (18 anys després, vaig tornar a pujar a una bici!! No us dic com va acabar el meu darrere...)
I també vam fer una visita al jaciment arqueològic d'Empúries. Una visita guiada amb les mesures corresponents, tot i que vaig trobar que el grup era massa nombrós pel meu gust. El què em va cridar molt l'atenció, apart de la importància de les estes gregues i romanes, era que ens trobàvem allà, entre les pedres col·locades allà feia més de 2 mil·lennis, amb un senyor vestit de romà explicant.nos anècdotes, i just al costat, separats per una reixa, anaven circulant els estiuejants que anaven a la platja, amb els para-sols, les xancletes i els banyadors. Era una visió molt xocant. Es veia com una simple reixa separava 2.000 anys d'història. El contrast era brutal.