DIVINA JOVENTUT

Avui és 1 d'agost de 2020, i tal dia com avui, però del 1990, vaig viure un esdeveniment que, 30 anys després, encara és un dels records més potents de la meva joventut. A moltes persones que em coneixen, és un xoc descobrir quin és aquest fet, ja que no sembla molt de la meva línia. Però en aquells moments, al 17 anys quasi 18, em va deixar una empremta difícil d'esborrar.
Es tracta del concert de la Madonna a l'estadi Olímpic. Sí, la Madonna. Qui ho diria, no? Però la veritat és que en aquells temps, tenia un ventall de gust musical molt gran. Diguem que la Madonna era l'exponent més pop i extremat de tots, però també és veritat que estem parlant de la Madonna del True Blue, del Material Girl i de tots els hits que la van portar a la fama. Era llavors quan amb Vogue va començar a anar-se'n una mica de l'olla i en pocs anys deixaria de ser un seguidor. Però el 1990, em tenia ben enganxat. de manera que quan vaig saber que venia a Barcelona, com no podia ser d'altra manera, vaig comprar l'entrada. Va ser més tard que es van decidir les dates de les colònies de l'esplai: començarien l'1 d'agost. I a més, eren les meves primeres colònies com a monitor. Ostres, quin dilema! I el responsable de es colònies era... capellà! Com li podia dir que no podia pujar a es colònies amb tothom per anar a un concert de la Madonna? Però per sort, hi ha gent amb la ment més oberta, i tot i no recordar si hi va haver massa reticències, ho vaig poder fer. El dimecres 1 mentre començaven les colònies (a Vallfogona del Ripollès... quins altres records), jo em preparava per un concert multitudinari, i pujar el dia 2 cap al Ripollès (amb la samarreta del concert, és clar).
I què dir del concert? recordo nervis, estar a baix, a la gespa (no excessivament a prop), moltes hores abans...I del concert, de fet, no recordo gran cosa excepte l'empremta emocional que em va deixar. Segur que va cantar totes les seves millors cançons. Però d'una sí que me'n recordo, la primera, suposo que per l'emoció del començament, el fet de ser la primera... bufff!
Crec que seria interessant fer una entrada amb el record de diferents concerts que tinc un record especial. He anat a molts, i crec que per tots tinc un lloc especial al cervell. Però és veritat que aquest de la Madonna, estaria en el top ten del meu oci particular. I amb orgull, què carai!