dimarts, 25 d’agost del 2020

S'ACOSTA EL SETEMBRE

Doncs bé, ens trobem ja a una setmana de l'1 de setembre. A una setmana vista de tornar a la feina.
Només set dies. Ara mateix, els equips directius dels centres deuen estar ja a un nivell tan alt d'estrès i bogeria que no pot presagiar res bo. Tot el juliol fent plans de re-obertura perquè avui a la roda de premsa, el departament d'educació segueixi sense concretar res de res.
Els polítics són uns cracks en no respondre les preguntes que els fan, en estar quinze minuts parlant i quan acaben no haver dit res de res. Però això és desesperant. Per una banda et diuen la importància que té l'educació, que les escoles estiguin obertes, que sigui presencial, i et diuen les mesures que cal prendre sabent que aquestes mesures no es poden dur a terme en molts centres. Després, no serà estrany tampoc, que tots els recursos que anuncien siguin per l'escola pública, i diran a les concertades que s'espavilin. I és que amb els recursos anunciats és impossible que arribin a totes les escoles i instituts del país, i per lògica, primer ajudaran les més vulnerables, i no ens enganyem, hi ha més escola pública en entorn desfavorit que no pas concertada.
Així doncs, tindré un grup de 25 o de 18? Caldrà mascareta o no? (encara que aquest punt sí que està més clar) Hi haurà mestres nous en cas de fer tres grups per curs? Hi haurà especialitats? Com s'organitzarà tot plegat? Moltes d'aquestes respostes les han hagut de preparar els equips directius, però clar, és que el tema de les ràtios és cabdal. Així com la infermera a cada centre. Seria primordial. Aquí sí que s'hi hauria de fer tots els esforços per complir-ho, Aquí sí que cal diners per això. Parlant de dines, segur que tot el pressupost de la Mercè d'aquest any va a sanitat i educació, oi, Colau?
No em puc imaginar el trencaclosques que deu ser organitzar les entrades i sortides, les hores de pati, les d'educació física, com organitzar els lavabos...
I hi ha un altre tema que es diu però es passa de llarg perquè es dona per fet. Els alumnes amb algun símptoma, que no vagina escola. Tots sabem del cert que moltes vegades venen a escola nens i nenes que no estan al 100%. Que si ocs, tos, una mica de febre... i que moltes vegades, es tira de Dalsy i au, cap al cole. O aquells casos febrils que l'endemà d tenir-os, au, cap al cole. Aquí caldrà el màxim de seriositat als pares i mares, perquè si ho segueixen fent, ens juguem enviar tota l'escola catorze des a casa! I això seria molt poc prudent en els moments que vivim. que sí, que els polítics fan el què poden, però ai pobret, és que no ha fan massa bé i no confiem en ells. Però si us plau, els pares i mares que no ho compliquin i que facin el què toca; no portar cap nen o nena mig malalt a l'escola perquè pringarem, i ells també!
I tot això, enmig dels contagis que van pujant i pels quals estan establint de nou restriccions: el tema de no fumar si no hi ha distància de seguretat, del tancament de discoteques i locals d'oci nocturn... Evidentment, fumadors i propietaris d'aquests locals, estan indignats i queixosos. Doncs sabeu què? Foteu-vos! La mare de Déu! No estem aquí intentant no sortir ni fer res perquè uns altres vagin de festa i escampin virus arreu, provocant que encara ens tanquem més. Aneu a cagar. Igual que les trobades socials o familiars de més de deu persones. Que sap greu? Sí. Que fot? Sí. Però renoi, estem en una emergència sanitària i som el pitjor país d'Europa i un dels pitjors del món. No s'adonen que estem fent el pena? Que sí, que els polítics tenen molta culpa d'això. Per no prohibir més coses per una banda, i per no posar remei a d'altres. Per exemple, el transport públic. No pots dir que no hi hagi aglomeracions i posar aquests intervals de pas entre els convois de metro i bus. És indignant. Pensen que si no hi ha servei, la gent no sortirà. La qüestió és que els que han de sortir, ho facin podent seguir les normes. i si cal posar més trens i autobusos, això és el que han de fer els senyors polítics. vet aquí perquè la seva credibilitat és nul·la. Perquè demanen, demanen, demanen... que sí, que està molt bé. Però renoi, que fotin alguna cosa, no?
Total, que més que anar cap al setembre, sembla que estiguem anant cap al túnel del terror.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada