Un d'ell és That darn cat!, pel·lícula del 1965,que aquí es va traduir amb el títol de "Un gato del FBI". Això de tenir la paraula "maleït" en una pel·lícula infantil no era adequat segons el règim feixista espanyol. La recordo com a nen petit, però sobretot com a nen més granadet. Ara, quan la repassava, descobria passatges, escenes que tenia arraconades a la meva memòria però que com per art de màgia les començava a visualitzar just abans que tinguessin lloc. Segurament aquesta pel·lícula va ser una d'aquelles que quan ets nen, la mires una, dues, tres... cinquanta vegades i t'acabes aprenent de memòria. La veïna tafanera (gran Elsa Lanchester, amb la cara que posa quan la deté la policia), el promès de la noia seguint-la (escena de sabates mullades), mític Roddy McDowall descobrint en Dean Jones dins l'armari de la seva parella, Hayley Mills i la seva tendresa que la van convertir en noia Disney, l'Ed Wynn (oncle Albert a Mary Poppins, parlant amb l'FBI); el gos dels veïns com sortint pocs segons aconsegueixen provocar més d'una rialla... i tantes i tantes escenes que em van fer feliç a la meva infantesa i que recordant-les vaig tenir nostàlgia d'aquells temps sense tantes preocupacions (vist des d'ara, clar, segur que llavors qualsevol entrebanc era també la fi del món). He de reconèixer que quan em vaig posar a veure-la no tenia massa expectatives, més enllà d'un record que m'hi feia anar, però un cop començada, van començar a aparèixer totes les emocions i il·lusions que em van acompanyar en aquells temps llunyans. A la llista en tinc algunes més. No sé si tindré el mateix efecte que amb aquesta peli en concret, però les mirarem a veure què en surt. El què sembla impossible, 50 anys després, que allò que ens encandilava a nosaltres com a nens, ho faci avui en dia amb els MEC's respectius. Ells estan realment en una altra món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada