A LES PORTES

En un primer moment, havia pensat d'ajuntar en una mateixa entrada els comentaris sobre la Champions femenina i la masculina del Barça. Però al final no ho faré, perquè ho trobo injust per elles. Ja se les ignora prou com per seguir-les convertint en la comparsa dels mercenaris i d'una junta directiva amb un coeficient intel·lectual de 0.
Ahir l'equip femení va quedar eliminat de la Champions davant el totpoderós Wolfsburg alemany, i es van quedar sense la tan desitjada segona final en dos anys. Però justament crec que han aconseguit més prestigi davant el futbol mundial femení en la semifinal d'ahir que no pas en la final del 2019. No és cap secret saber que ser les sots-campiones davant l'Olympique de Lyon va ser en bona part gràcies al sorteig, ja que els tres equips més potents estaven a l'altra banda del quadre. Era una oportunitat única i la van aprofitar, encara que ja sabem com va acabar, suant la cansalada darrere les franceses.
Però en aquesta Champions atípica, a un partit i sense públic, primer vam haver d'eliminar l'atlètic de Madrid a quarts, i després enfrontar-nos al Wolfsburg. El partit contra les espanyoles el vam guanyar per 1  a 0 quan tothom pensava que seria un passeig (perquè nosaltres som millors, però sobretot perquè a les matalasseres els faltaven jugadores pel covid, no havien entrenat prou i tenien cinc jugadores noves que encara s'havien d'acoblar). Però no, un justet 1 a 0 a deu minuts del final. Això ens va fer pensar en un ai ai ai de cara la semifinal, on ens havíem d'enfrontar al segon millor equip d'Europa, que a quarts va clavar un 9 a 1 al Glasgow.
Llavors arriba l'hora del partit i et quedes a quadres. Control del joc, domini absolut, ocasions de marcar, Harder anul·lada... La primera part va ser un bany. La segona part, sense ser tan espectacular com la primera, va seguir mostrant que el Barça va ser superior a les alemanyes, tal com en acabar, així ho afirmaven els experts i expertes de futbol femení. El Barça va ser millor, però no va marcar. És veritat, va faltar el gol, i em costa d'entendre. Com pot ser que tenint Jenni, Graham, Oshoala, Martens, Mariona, Alèxia... en dos partits només fem un gol? Justament, un dels nostres punts forts és que som una màquina de fer gols. Alguns diran que clar, ho som fins que ens enfrontem als grans equips. Sí, però no, ja que no és que no tinguéssim ocasions, en vam tenir, però van anar gairebé totes fora. Va fallar la punteria. Potser també el fet que Martens sortís al minut 85, això també seria criticable. Però clar, a qui treus?
Sigui com sigui, i encara que sàpiga greu l'eliminació, perquè ho vam tenir a tocar, hem d'estar orgulloses del partit fet, sobretot perquè com deien els comentaristes, aquesta Champions ha demostrat que les totpoderoses ja no ho són tant. El Barça va tenir el Wolfsburg contra les cordes, perdent temps i sentint-se dominat. I l'Olympique va guanyar només per 2 a 1 l'Arsenal a quarts. Per fi sembla que a nivell europeu s'estan equilibrant els equips, i això és un aspecte que el Barça no pot deixar escapar. Caldrà veure també si la no-inversió en nous fitxatges serà la millor opció per aquesta temporada (els diners eren per uns tals Trincaos, Matheus i PedriS... MERDA DE JUNTA). Però aquest és un altre tema. Molt bé nies! Va ser una llàstima, perquè vam perdre en un dels millors partits que heu jugat.
Només un últim apunt. Vergonya d'igualtat de gènere, quan no hi havia VAR en aquests partits, mentre que en els dels nois sí. Les mans claríssimes d'una defensa alemanya haurien representat un penal que segur hauria canviat les coses.