Comencem per la sèrie: The rain. Primera temporada de tres. De cop i volta es posa a ploure i aquesta pluja porta un virus mortal que mata qualsevol que és tocat per l'aigua. La família d'un científic s'amaga en un búnquer de l'empresa del pare, que sembla que és responsable de la creació del virus. En no res ens trobem al cap de sis anys. Germana jove i germà adolescent estan ja quedant-se sense res i ens troben amb un grup de joves que deambula també buscant menjar en un món totalment devastat. La sèrie és danesa i té bones intencions, però al final, com passa sovint, buscant el fet diferencial, es perd en l'ensopiment. En algun moment plana el fet de no continuar, però tampoc és tan horrorosa, sinó que va fent. Els flaixos per saber el passat dels protagonistes no segueixen cap criteri, i el voler amagar la veritat a l'espectador per mantenir l'interès, és una arma de doble tall, que en aquest cas, com que no acaba d'enganxar, li treu punts. Temporada vista, però sense previsió de veure les dues següents.
I després la pel·lícula. Survrive (traduïda com "La extinción"), peli francesa on trobem una família navegant pel Carib al mateix moment que hi ha un desastre ambiental. Es veuen imatges d'una tempesta a la ciutat, uns meteorits que cauen i que diuen que són els satèl·lits artificials, mala mar... i de sobte apareixen al fons de l'oceà... perquè no hi ha aigua. To sec. Diuen que s'han invertit els pols, i l'aigua s'ha anat a terra, però que segurament tornarà. Tot molt científic, ja es nota, no? Per molt que s'inverteixin els pols, la força de la gravetat no té perquè canviar, no? Bé, és igual. Al final, peli de supervivència. Només apareixen la família i un parell de persones més intentant no morir. Si no hagués estat per la sèrie, la peli huria anat al calaix de la planxa, tot i haver-la vist sencera al sofà. El més positiu? El temps que feia que no veia una peli amb el MEC al costat, a ell li va cridar més l'atenció, ja veus...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada