25 CD'S (x1)

Finalment, tal com vaig fer amb els vinils, coincidint en les estones de feina al menjador, estic fent una repassada als cd's que tinc emmagatzemats. Són força més que els discos, així que segurament va per llarg, però farem el mateix, i cada 25 escoltats, veurem què hi ha, quins recors porta o quin significat tenen.

I així ja hem completat els primers vint-i-cinc cd's. El què sí he notat és que en tinc molts d'un mateix grup o artista. Com que els escolto per rigorós ordre, això fa que en algun moment, em cansi de sentir el mateix so, però tossut com soc, complirem la norma i ho seguirem fent així.

Comencem amb un pupurri, Altres cançons de Nadal, el més famós de tots els recopilatoris que es van fer aquella època (un Tec i la Teca modernitzat); després venen Bangles (2), Bars (4) i Eddie Brickell (2), tres grups que ja van aparèixer justament al primer lliurament de vinils, demostrant la seva vigència a part de les èpoques més antigues. La primera desena la completen Els Catarres, grup actual català, encara en actiu, amb un so característic.

Doncs aquests són els primers deu. Ara toquen els altres 15, i com deia en un comentari anterior, he de dir que només són dos grups: The Corrs i The Cranberries. Deu n'hi do. Cal dir que no només són diferents en la música. De fet, ara que hi penso... els dos grups són irlandesos? Ostres!!! Ja hi som... Seguim tenint aquests ímputs cap a aquesta illa, que curiós...

Bé, The Corrs té un so més tranquil, més familiar, amb cançons i música molt bons, però que molt bons. Quatre germans que s'uneixen en la música. Però amb ells ha passat això que comentava: quan duia 4 cd's, ja n'estava cansat. Al final, tenia la sensació d'estar escoltant sempre el mateix. Curiós, quan aquest juliol vaig estar a res d'anar-los a veure en directe.

En canvi, amb The Cranberries, tot i ser un cd més, no tenia la mateixa sensació, i això que dos dels cd's eren recopilatoris o gravats en directe. Aquests tenen cançons més diverses entre elles, no sonen totes iguals, o almenys així m'ho sembla. Potser en aquest criteri cal tenir en compte que segurament és un dels grups que tinc al meu top five de la història. Després d'escoltar els vuit, m'adono que el penúltim, Roses, m'és totalment nou. L'he sentit molt poc i no té cap hit dins seu que el faci especial (potser és el més semblant a tot i ares de tots els seus discos). El més fort és que l'últim disc està fet ja amb la Dolores morta. Ho tenien tot gravat per separat, i després de la seva mort, van decidir tirar endavant el disc, editar-lo i publicar-lo. I renoi, sona molt millor que el Roses anterior. Quina gran pèrdua la de la Dolores.