La primer parada van ser les Orgues d'Illa, un espai geològic molt curiós que hi ha prop d'Illa (clar). Formes interessants en un lloc on encara podem trobar fulletons en català. Però aquest era un lloc de pas per arribar fins a Ax-Les-Thermes, un poble incrustat ja dins els Pirineus, dedicat en exclusiva a l'esquí, però que a l'estiu s'ha de reinventar. Aquí fèiem dues nits per poder gaudir d'alguna excursió interessant, així com el relax abans demanat a l'espai termal. Però res és segur en aquesta vida, i cap de les activitats previstes van reeixir. Algú m'haurà d'explicar un dia quina obsessió tenen amb els banyadors eslip a França, un inconvenient que ja vam viure a Les Mimoses fa sis anys. Es veu que encara no han evolucionat prou.
Amb la cua entre cames vam seguir viatge fins a Pau, el punt més allunyat de la nostra ruta, fent una parada també aquest cop, per no fer el viatge tot seguit, aquest cop al Castell de Foix. Un castell ben bonic i ben acondicionat pel turisme, però amb pocs recursos destinats a l'explicació de la seva història. A Pau vam fer les dues nits següents. Vam poder visitar sense complicacions el seu nucli històric, parcs més emblemàtics, i va ser una bona visita. També vam poder gaudir (beneïdes casualitats) d'un partit de segona divisió francesa de l'equip local. I des d'allà vam anar a visitar les coves de Bétharram, considerades les quartes visitables més grans de tota Europa, i ja us puc assegurar que m'ho crec. Només per fer-nos una idea, des del punt de sortida, un autocar ens porta i ens puja a l'entrada de la cova, i des d'allà, iniciem un recorregut a peu, barca i tren que ens torna al punt inicial on havíem agafat l'autocar. Són unes coves enormes. Una hora i vint minuts per dins, i que si ens expliquessin bé tot el què es veu, podria durar ben bé tot un matí o tota una tarda. Però llavors caldria anar més preparats per aguantar els 12 graus de temperatura.
I quan vam sortir de les coves ja ens va acompanyar el mal temps fins que al cap de dos dies arribàvem a Barcelona. Primer però, calia fer nit a Saint-Lary Soulan, des d'on faríem un parell d'excursionetes, ja que ens trobàvem de nou dins el cor dels Pirineus. Però el mal temps no ens permetia fer cap excursió ni pujar enlloc per veure les vistes. Així que vam passar al cinquè dia el què volíem fer el sisè, acostar-nos a Pineta.
Però això sí que mereix una entrada apart.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada