EL LLIBRE PERDUT

El retorn a 3r de primària fa que deixi de banda L'Amy i la biblioteca secreta, la lectura que es feia a sisè, per fer-ne una de nova. Es tracta de "El llibre perdut", la primera part d'una sèrie de quatre llibres amb una mateixa problemàtica de fons: Alguna cosa ha passat amb els llibres; un de boníssim que estava a punt de sortir a la venda, li han desaparegut totes les paraules i s'ha quedat en blanc, mentre que els llibres clàssics apareixen amb les històries canviades. En el cas que ens ocupa, el capità Garfi porta una pistola làser i en Peter Pan no guanya la batalla final. Els protagonistes, dos germans fanàtics de la lectura, amb una tieta que amaga algun secret important, com el poder de fer anar els seus nebots dins del llibre per tal d'arreglar el problema.

Bé, com a llibre de lectura per la classe no està del tot malament. Res a envejar a Otto el rinoceront, Per un plat de macarrons, Anna Bruixa... De fet, possiblement és més interessant que aquests que es llegien abans. Veurem com reaccionen els nens i nenes a aquesta història, i s les activitats que el poden acompanyar els motiven a comprar-se les tres parts següents per Nadal o Sant Jordi. Aquí està l'èxit o el fracàs de la lectura que fem a l'aula.

Per altra banda, és evident que la trama, encara que estigui ben orquestrada, no parteix d'una idea original. Quantes vegades s'ha fet l'activitat de canviar el final d'un conte? D'explicar-lo des d'un altre punt de vista? D'introduir elements diferents, de barrejar personatges? No, aquesta idea és un clàssic de la motivació a la lectura. Veurem si funciona per als actuals nens i nenes de 8 anys. He de reconèixer que a mino m'han agafat ganes de seguir els següents capítols. És evident que jo ja jugo en una altra lliga, però els meus gustos literaris segueixen encallats en la fantasia, i per tant, alguna cosa en sé. Ara, jo penso que sí, que llegiran la continuació... faig porra... com a mínim 5 (entre les dues classes, això sí).