FLOTILLA

Aquests dies van plens de comentaris despectius i de mofa cap a la Global Summud Flotilla, un grapat d'embarcacions que aplega gent de 44 països diferents que volen intentar arribar a Gaza amb material humanitari. Més enllà de l'aparent desorganització que tothom ha vist amb la sortida i posterior retorn a Barcelona, i encara alguns retorns més, sumat als dies acabant d'arreglar quatre coses a Menorca, la qüestió és tan senzilla com preguntar si tu estaries disposat a fer el què estan fent aquestes persones.

En qualsevol conflicte mundial, entitats cíviques o persones anònimes han donat el seu temps, la seva força i la seva solidaritat per intentar ajudar. Sempre. Què té aquesta flotilla per rebre aquests comentaris? Visibilitat. Han volgut arribar a tothom a través de les xarxes socials, i això implica quedar exposat a tothom, gent amb bones i males intencions. Es parla d'aquest intent, però quanta gent sap que se n'han fet tres més "oficials" i uns quants més amb més il·lusió que èxit. Però aquest s'ha fet famós per tota la publicitat i per les persones que hi han donat suport o fins i tot participen activament (Greta Thunberg, Liam Cunningham, Susan Sarandon, Ada Colau, etc). Tots sabem qui sobra. Sentir el discurs de l'ex-alcaldessa sabent com n'és de falsa i hipòcrita...

És cert, s'ha vist desorganització, i és probable que alguns retorns estiguin relacionats amb què hi havia gent "happyflowers" que volien fer aquest viatge solidari perquè és molt "instagramero", i quan portaven 2 hores pujant i baixant onades per una tempesta, vomitant fins la primera papilla, han baixat de la flota amb la cua entre cames. Sí, segur que hi ha gent que l'únic que vol és el postureig. Però d'aquí a no treure's el barret per l'heroïcitat que volen dur a terme, hi ha molta distància.

Les coses es poden fer millor, segur. Però aquesta gent d'aquí uns dies es trobarà davant de les metralladores d'una colla de nazis sionistes, només perquè volen portar menjar als nens i nenes que s'estan morint de fam, ja que als milers d'assassinats ja no poden ajudar. Menys mirar-s'ho des del sofà i més obrir la boca i moure's per la justícia i contra el genocidi de qualsevol comunitat.