Trenta anys després, comença un nou curs a l'escola (una setmana de preparació, i apa, als lleons!). Nou anys després, torno al cicle mitjà, torno a 3r de primària. Després de vuit anys al superior, tres cinquens i cinc sisens (quatre d'ells consecutius), torno als orígens. Dels trenta doncs, vint-i-dos dels meus cursos han estat a tercer i quart (10 i 12 respectivament), i ara, després d'aquest exili, hi torno per iniciar una nova aventura.
És probable que noti certes diferències. L'evolució de l'educació aquests darrers anys, caient al parany de diferents maneres de fer les coses ha creat algun que altre desgavell. Com sempre, no existeix el millor mètode d'aprenentatge, perquè si existís, tothom el faria servir. Hi ha tants condicionants i factors diferents que és impossible casar-se amb res. Has d'anar buscant sempre la millor manera per educar, i això vol dir fer una mica de tots els mètodes i sistemes.
Els nens i nenes també han canviat, o més ben dit, la societat tecnològica, juntament amb l'augment del menjaflorisme per part de pares, mares, mestres i professors ha donat com a resultat unes generacions amb unes necessitats falses i maneres d'afrontar la vida que no és la mateixa que fa un temps. Com deia abans, res és el millor, però és que això d'anar d'un extrem a un altre contínuament, provoca un mareig que l'únic que aconsegueix és un nivell maduratiu i acadèmic que no estan a l'alçada adequada (opinió de dinosaure que porta trenta anys sent mestre, així que agafa-ho tot amb pinces; o no).
Endavant les atxes!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada