Ara bé, és una novel·la molt coral, ja que en Guifré és un personatge secundari, però molt secundari, enmig de les trifulgues de l'època. El mateix autor admet que s'ha pres força llicències per omplir de contingut la trama, ja que la informació real d'aquell època és poca i esbiaixada. Tot i així, li ha sabut donar una consistència i una coherència força dignes, motiu pel qual ha tingut aquest reconeixement.
Així, seguim les desventures del comte Sunifred, de la seva dona, la comtessa Ermessenda, del malvat duc de Septimània i el seu fill, i d'un personatge fictici del tot, que és el principal referent de l'obra, un sarraí homosexual, repudiat pels seus i que aconsegueix ser admès com a preceptor de Guifré. Cobreix cinc anys, del 843 al 848, i veiem les pujades i baixades al poder d'aquests personatges, les traïcions, les gestes, les pors... tot absolutament tot. Desconec a hores d'ara si l'autor té previst continuar la història, però havent obtingut el premi, posaria la mà al foc que sí ho farà.
I a banda de tot això, què m'ha semblat? Doncs bé, en general força bé. He de reconèixer que al principi em va costar una mica d'agafar ritme, i per mi, va de menys a més clarament. Hi ha força emoció i interès en alguns dels passatges, però no en tots. Algun capítol anodí (al principi, com deia), i algun personatge considerat important però que la seva participació està una mica forçada, trencant una mica la coherència de la resta del text (em refereixo al personatge de la Lilit). Ara bé, són punts que no desmereixen el total i cal dir que la valoració és bona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada