TÉ ALGUNA COSA ESPECIAL

Què té Pineta que la fa tan especial? És la vall en sí? La casa? Les colònies? El paisatge? Què és exactament? Sincerament crec que no es pot expressar en paraules, perquè és una cosa que es porta a dins, es nota dins. I som molts els que sentim aquesta connexió amb aquest lloc perdut dins el Pirineu aragonès. Hi ha una dita que diu: "Gira el món i torna al Born." Doncs per a algunes persones, aquest Born és Pineta, perquè som uns quants que seguim amb aquest cuquet, tal com va quedar demostrat aquest agost quan hi vaig tornar a passar i a la casa hi vaig trobar altres dinosaures de la meva època passant-hi uns dies. És com si hi hagués un reclam. 

L'administradora de la casa ens va comentar que volia posar un llibre de visites, perquè era increïble la quantitat de gent que passava per allà per recordar quan hi havia estat de nen/a o de monitor/a. A Pineta hi he pujat 5 cops com a nen de colònies, 3 com a monitor i/o cap de tanda; 2 en Setmana Santa per fer endreça o Pasqua Jove; 1 com a acompanyant en un viatge de final de curs; i 1 més de visita com aquesta setmana passada. Per tant, parlem de tretze vegades trepitjant aquesta vall màgica. Però és evident que sense les cinc primeres, les altres no existirien. 

Aquest cop el temps no acompanyava. No es veia el fons de la vall, per comprovar que definitivament havien desaparegut les neus perpètues. Vam arribar fins el fins de la vall però vam marxar per potes amb la pluja que queia. Un cop a la casa, els records: la prada, la Font del Tab, la taula de les xapes, l'escala, les sales, els balcons, el menjador... Ostres, és que no sé què té aquest lloc que em té el cor robat per sempre.

Pineta és on va començar tot, que diríem. Aquelles colònies em portarien després a Foc Nou, a ser monitor, l'esplai, magisteri... Ep, i això que no tot van ser flors i violes. Allà també vaig viure situacions dolentes, però que en aquell moment em feien enfrontar a algunes de les meves mancances, a la vegada que em veia també en aquest pou sense fons. Però totes les experiències, les bones i les dolentes, em van fer com soc ara.

I com a moltes altres persones, aquesta casa, aquesta vall ens continua cridant, i sempre hi haurà un tros que estarà allà, observant aquelles muntanyes màgiques.