La primera part ens va portar fins a Narbonne. Ja fa uns anys hi vam estar, però era un bon punt de partida de la ruta que volíem seguir i a més, coses dels desastres informàtics, vam perdre totes les fotos d'aquell viatge. Així, vam tornar també a Sigean, ja que en teníem un bon record i volíem recuperar algunes imatges. Aquest cop vam tenir la sort de veure els ossos.. i tant que els vam veure... estaven els sis estirats a l'entrada del camí, provocant un embús brutal i fent que els cotxes no complissin les normes dels 5 metres de separació amb les bèsties. Va estar força bé en general.
De camí a Bordeus vam parar una estona en un poblet petit, Mirepoix, i la foto que he escollit per aquesta entrada és justament d'aquest poble. D'aquesta manera es veu una de les coses que més ens ha agradat: els carrers antics amb les cases com si estiguéssim al passat, i que han sabut mantenir sense alteracions urbanístiques com passa al nostre país. Així, podem dir que Bordeus ens va agradar molt. No estava molt massificat, el casc antic és preciós, molt medieval tot, i manté aquella essència. Des de dalt de la torre, es veu com tot el barri està igual, cases baixetes i teules vermelles. Que bé que ho hagin pogut mantenir així.
De camí a Toulousse vam para a Limoges, en molt mala hora. Impossible dinar, ja ho tancaven tot. En això, són molt pesats, la veritat... Tampoc n'hi havia per tant, eren les14h!!! Així que vam durar poc. I a Toulousse... suposo que el cansament de tota la setmana ja es notava, però la ciutat no va ajudar gens. La vam trobar plena de gent (tot al contrari de Bordeus), bruta, poc cuidada, i amb poca energia. La veritat, sense dubte va ser el pitjor de tot el què vam veure. Fins i tot Limoges era més bonic tot i que no ens volien a cap restaurant! Sort que el matí el vam passar a la Ciutat de l'espai... L'aparthotel on estàvem tampoc ajudà molt. Però bé, va ser al final, així que ens vam acomiadar i vam tornar cap a casa.
El tema del cotxe, superat. És cert que potser en alguns llocs hauria estat bé estar-hi més dies o més estona, però la logística (MEC) no donava per a més. Però en general d'un dia per l'altre no notava especial cansament. Podem pensar-hi.
I com a curiositats, podem parlar del sempre típic monument en obres on no pots entrar (Fletxa a Bordeus), la inexistència de bancs a les esglésies (tot eren cadires i més cadires), divertidíssim Mirador d'aigua a Bordeus que podríem haver aprofitat més, la curiositat del jardí japonès de Toulousse, i com ja he comentat, la pesadesa dels horaris per menjar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada