CIUTAT DE L'ESPAI

Acabem la ronda d'entrades sobre França amb la Cité de l'espace, un espai dedicat a l'exploració espacial situat a Toulouse i que es va convertir en l'únic que valia la pena de l'estada en aquella ciutat. Resulta que Toulouse és la ciutat europea on hi ha més gent dedicada a aquest tema, amb alguns centres dedicats a això, i per aquest motiu aquest parc està allà.

Per a qualsevol aficionat a l'astronomia i a la seva exploració gaudeix com un marrec visitant aquest espai. Ben ambientat, amb recreacions fetes a mida original d'alguns dels coets o naus més emblemàtiques (trobem l'Arianne de l'ESA, l'Eagle que va arribar a la lluna el 69 i l'estació espacial soviètica, la mítica MIR). És un luxe poder veure-ho de prop encara que siguin reproduccions per l'oci. També hi ha altres espais interessants, com el dedicat al sistema solar i els seus astres, amb la clàssica adaptació de mides i distàncies. Tot i no poder gaudir del parc en la seva totalitat perquè totes els espectacles (observació de les taques del sol, demostració dels robots exploradors de Mart) eren en francès, el què vaig veure ho vaig disfrutar. Llàstima que estigui lluny de Barcelona per anar amb els de l'escola quan es parla d'aquest tema.

Apart de la visita a la MIR, hi ha totes unes explicacions sobre la vida dels astronautes a l'estació espacial molt interessant. També s'ha de destacar l'espai dedicat a l'arribada a al lluna, i com fan una comparació amb els Apolo dels 70 amb la missió Artemis que ja està en marxa. Es veu les diferències entre la roba dels astronautes, els coets, els temps, etc. Tot això amenitzat amb una atracció on et posen dins una capsula i simulen l'enlairament de la terra i l'aterratge a la lluna. El fet que al costat dels seient et posin la bossa per vomitar, no anima massa, la veritat. Però no es tracta de donar voltes coma Futuroscope, sinó que el què notes sobretot és l'acceleració i desacceleració, juntament amb la sensació de pressió que t'impedeix moure't. Arriba a ser agobiant i tot, però està força bé. Quan hi va anar no hi havia cua (era la "seva" hora de dinar; després, hi havia cua de més d'una hora). Un parc molt recomanable i interessant.