dijous, 29 d’agost del 2024

THE MIST

The mist és un conte del gran Stephen King que va ser portat al cinema ja fa una colla d'anys i que un segon (o tercer) visionat ja van provocar una entrada al blog). Es tracta d'una pel·lícula que sense grans pretensions, aconsegueix crear una atmosfera de tensió destacable i un final brutal (diferent del de l'escriptor, que va arribar a dir que tan de bo se li hagués ocorregut a ell).
I així les coses, com no, en van fer una sèrie de tv. El fet que no hi hagi segona temporada, tot i que no acaba a l'últim capítol, ja et pot donar alguna pista sobre el seu èxit. Però ja hem vist, i hi ha dades en aquest blog, com sèries pèssimes tenen més d'una temporada mentre d'altres més dignes, queden en l'oblit. En aquest cas, però, la no continuació es un encert.
Tot i que les intencions són bones, recrear el pànic i la pèrdua del seny quan et veus envoltat d'una boira assassina que t'impedeix sortir d'allà on ets, hi ha massa coses que grinyolen. El repartiment no aconsegueix l'empatització necessària, ni els principals ni els secundaris. Al contrari, alguns provoquen rebuig i tot. El guió, tret de la boira, va pels seus camins, per tal d'obrir diferents trames per donar joc a tota una sèrie. Les trames són una mica forçades. També juga en contra el fet que no tens massa clar què hi ha dins la boira. Així com a la peli al final es decanten per bitxos gegants, en aquesta sèrie, d'aquests n'hi ha, però també altres de mida normal, fantasmes del passat, al·lucinacions... i clar, quan no s'explica mai d'on surt la boira, crea confusió.
La idea d'estar tancats en un centre comercial sí que s'agafa de la peli (allà és un supermercat). Però tot i veure's com de mica en mica van perdent l'oremus, com que l'acció està més diversificada en diferents fronts, no acaba de ser molt realista, va tot a pampallugues.
Hem acabat la sèrie perquè s'havia d'acabar, però tot i omplir les nits d'estiu, encapçalaria el top tres començant per la cua.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada