EL BATEC DEL MAR

I avui, un altre cop 31 d'agost i després de força anys, no dedico aquesta entrada al començament del curs. Rellegint la de l'any passat, i després de tot el viscut, sumat al què s'intueix que està per venir, més val oblidar-se'n i allunyar els núvols de tempesta.

Així, parlem del llibre de Jordi Molist, un clàssic de la meva prestatgeria, tot i que ja amb l'últim llibre, tot i xalar-lo com amb tots els anteriors, ja manifestava un neguit sobre afers extraliteraris de l'escriptor, que també ho he de dir, no en tinc pas cap constància ferma. Aquesta vegada, en una entrevista, diu que cal recordar que Espanya va arribar a dominar Atenes. Clar, a veure, que jo sàpiga, era el regne de Catalunya i Aragó. Eren els almogàvers qui van fer la gesta. I clar, m'assalten totes les sensacions de desencís i tristesa avant un altre intent d'amagar la nostra història sense tenir-la supeditada a l'estat opressor. De fet, vull trobar el llibre en castellà per comparar alguns passatges on es parla de la flota catalana, a veure si ho manté. En deixaré constància als comentaris en aquesta mateixa entada.

Ara bé, no vull que es pensi que aquestes males vibracions tinguin a veure amb la meva valoració del llibre. Justament els dos anteriors van quedar primer i segons dels rànquings dels seus anys respectius. Però dubto que torni a passar. Ha estat una bona lectura, entretinguda, sobretot perquè la forma de narrar és molt propera i amb ritme. Però a la vegada, amb el llistó tan alt dels anteriors, m'ha decebut. Explica els inicis de Roger de Flor, concretament la seva infantesa i joventut. Alguns dels personatges s'entrellacen amb els de les seus altres llibres, però funciona com a novel·la independent. Ara bé, ja diu que justament d'aquesta època hi ha poquíssima informació del personatge, de manera que la gran majoria de les pàgines són ficció inventada. I es nota. Es nota perquè fa el llibre llarg i hi ha molts capítols en què passa contínuament el mateix, són calcades les escenes. Es fa molt repetitiu, i per tant, lent d'acció; no de llegir, com ja he dit, sinó que de fet, el què passa en aquest llibre es podria ajuntar en la meitat de les pàgines. Comparat amb els altres, està a un nivell molt més baix. Aquest constant deja vú en els capítols (això ja ho he llegit fa trenta pàgines, és el mateix), ha estat decisiu en el fet de no entrar del tot en la història.

Es recrea molt més en els moments sàdics de violència i sexe. Vol que sigui un reflex del què era en veritat aquell temps, però després va i enmig de tanta violència, gairebé acaba en un palau rosa tot super happy. Llavors, si tant dur era, és estrany que no tots quedin vius amb tanta ira i violència gratuïta que desprenien. Els personatges no m'han acabat de guanyar. Es fa estrany que el que després seria el millor líder almogàver fos tan poc resolutiu en alguns moments. Com que és tot ficció, és massa diferent el passat amb el futur. 

No sé, massa coses que no m'han acabat de quadrar i que no m'han satisfet com estava acostumat a fer-ho.