THREE BODY PROBLEM

El problema dels tres cossos ha estat la primera sèrie de Netflix que he vist. Tot i la trama inicial més que interessant, la conclusió no és de molta satisfacció. La novel·la (novel·les, és una trilogia) en la què es basa, va guanyar i ser finalista de força premis de ciència ficció. En aquestes, la major part del protagonisme és xinès, cm el seu autor, mentre que la sèrie l'han fet més mundial.

Per una banda, descobrim l'existència d'una civilització extraterrestres que viuen en un planeta governat per tres estrelles. Això provoca diversos cataclismes cíclics que provoquen la destrucció de les espècies i que han de començar de zero. L'única solució és buscar un altre planeta on viure. A la terra (anys 60), la decepció amb la humanitat d'una jove científica, després d'uns rebots la porten a contactat amb aquesta espècie, i demanar-los que vinguin a la Terra perquè els humans són un desastre. I finalment, en l'actualitat, es descobreix que aquests aliens venen cap a aquí amb finalitats pocs amistoses (considera els humans insectes), i és on tenim la gran part de la trama, amb un grups de científics primer esbrinant què passa, i després mirant de pensar què s'hi pot fer, encara que es preveu l'arribada en uns 400 anys. Pel mig, els militars que van a la seva, etc.

Tot plegat és una trama interessant, i té moments molt bons, amb escenes ben pensades, amb moments de tensió i sorpresa i que miren de mantenir l'atenció. Per aquesta banda, força bé. Però és inconstant. Hi ha també moltes escenes lineals, que serveixen per anar descobrint l'interior dels personatges, què els mou, què els fa com són, etc. Moltes d'aquestes escenes es repeteixen, i em sap greu, però veient la sèrie com ho feia després de dinar, més d'una vegada he tancat els ulls per tedi, i fins i tot en l'últim capítol de la temporada. Té moltes coses bones, però falta ritme que et faci estar atent a tot.

Les inefables crítiques parlen de la complexitat d'adaptar la novel·la original, ja de per si sola, molt complicada. Han hagut de fer-la més propera al públic general, però tampoc podien obviar tot el rerefons existencial. Han combinat les dues coses, i se n'han sortit en el seu objectiu, però pagant el preu de que si no ets fan de la ciència ficció, acabes tancant la tele. Jo no ho he fet, només he tancat ulls, però donaré l'oportunitat a la segona temporada, perquè en el fons, sí que vull saber com continua la història.